A hores d'ara, les noves tecnologies, Internet... ja sigui en boca d'alguns polítics (venedors) o a mans de la publicitat (venedora), s'han constituït en la nova religió. I com totes les religions, siguin locals i planetàries, sovint es mostren intolerants amb els escèptics, amb els no "creients" o no practicants. El cas és que no hi ha familiar o amistat que no faci un proselitisme exagerat o passat de rosca, com si hi tinguessin alguna comissió! Tot teisme tendeix a la uniformització per tal de dominar-nos i d'explotar-nos.

Algunes paraules a l'entorn de les noves tecnologies:

"La tecnologia no és neutra. Se la vol considerar neutra però no ho és, perquè ella mateixa exigeix i condiciona el seu ús i també la manera com s'ha d'usar." (Raimon Panikkar)

"Internet, la gran herència del segle XX, a banda d'intercomunicar amb més rapidesa i efectivitat la humanitat, la distancia de la realitat. El quid: amb l'excusa de la unió entre cultures, la xarxa per excel.lència el que està provocant és malalties cròniques que augmenten de forma incontrolada l'estupidesa humana. La "xataddicció" o la telecompra impulsiva no són més que dues de les moltes patologies psicològiques derivades de l'ús excessiu del mòdem, i això sense comptar els múltiples casos de gent que encara creu que, quan es "connecta", navega arreu del món com si d'un vaixell de vela es tractés. La confusió entre món real i món virtual pot ser un dels principals problemes de les noves generacions." (Miquel Aguilar)

"Com és possible que al segle VI, sense Internet, hi hagués comunicació entre les diferents cultures? Aquesta és una altra de les grans heretgies del moment: pensar que perquè hi hagi comunicació ha d'haver-hi ones magnètiques que ens comuniquin." (Raimon Panikkar)

"L'home arriba a un nivell de tecnologia tan alt com pot ser Internet i resulta que en lloc de convertir-se en un instrument al servei de la raó, és un instrument al servei de l'estupidesa. A ningú se li escapa que la xarxa s'usa, majoritàriament, per consultar el tarot o coses així. És un cas semblant a la televisió, que, lluny de democratitzar la cultura, s'ha convertit en el principal difusor d'escombraries intel.lectuals." (Ferran Sàez)

"La proliferació d'informació, la sobresaturació de paraules, de llibres i de lletres és xerrameca. Només ens faltava Internet. Hem perdut el contacte humà i no hi ha diàleg." (Raimon Panikkar)

"Les noves tecnologies van perdudes a la recerca del superhome i s'obliden de l'home." (Antonio Gala)

"Els mitjans de comunicació no es preocupen ni per la democràcia ni per la llibertat." (Noam Chomsky)

"Els telèfons mòbils serveixen perquè cadascú parli amb la seva vanitat." (Joan Brossa)

"Quan alguna cosa es posa de moda és perquè es forra." (Juan Malumbres)

Ensenyament

L'esperit del Nadal es torna a fer present a les nostres llars i al nostre entorn.

Als ulls d'un infant, són dies plens de màgia i encant, com si d'un conte de fades es tractés: llum, color, lluentors, música, regals... acompanyen aquestes festes nadalenques. Realment per a ells és viure per uns dies en un món fantàstic i meravellós en què petites il.lusions es fan realitat.

A l'escola, també es viu l'ambient nadalenc. El patge Kassan i el seu acompanyant ens van visitar i els més jovenets van poder entregar les cartes dirigides als Reis d'Orient.

Amb innocència i il.lusió, bons cops de bastó propinaven els més petits al nostre tió, mentre cantaven alegrement la típica cançó.

El teatre va ser una activitat més i vam poder gaudir de la representació dels Pastorets, de la qual van ser protagonistes els alumnes de sisè de primària. Cal dir que ens van fer passar una entretinguda i agradable tarda.

Per finalitzar la setmana i donar per acabades les activitats del primer trimestre, es va fer el concert de Nadal, amb poemes i cançons entorn a aquest tema. Hi van participar els alumnes d'educació infantil i primària.

Al marge d'aquestes activitats, els alumnes de secundària també han viscut la preparació del Nadal, i amb gran esperit de col.laboració i entusiasme han participat en la construcció del pessebre vivent, que ja fa sis anys que es fa a la nostra escola.

Així doncs, un trimestre més ha passat, i els alumnes que han treballat i s'han esforçat descansaran celebrant el Nadal en família, «carregant piles» per a poder iniciar el proper trimestre amb empenta i ganes.

Ensenyament

Al Col.legi Sant Josep, com cada any, hem preparat la festivitat de Nadal amb joia, alegria i molta col.laboració per part de tots.

Aquest any hem volgut fer una ornamentació ben divertida i original. Hem decorat cada passadís de l'escola amb un element nadalenc característic; així podem veure els diversos passadissos amb: estels, boles de colors, arbres, àngels, garlandes d'arboç... i fins i tot trineus.

Cada nivell educatiu i cada cicle ha utilitzat diferents materials i tècniques adequades a la seva edat. També es poden veure, a cada porteria, uns pessebres originals que ens proporcionen caliu nadalenc.

Cada any els nens i nenes de la llar d'infants i d'educació infantil han fet cagar el tió, una tradició ancestral de la qual tots gaudim plenament.

L'arribada dels patges, precedida per una sorollosa i divertida rua, ha fet l'alegria de tots els infants i els ha omplert els ulls d'il.lusió, i potser també algun petit ensurt als més petitons.

També hem volgut obsequiar les famílies amb cantada de nadales, recitació de poemes i petites i boniques representacions.

Fins l'any que ve, que tots puguem fruir d'aquestes entranyables festes amb pau i amor.

Entitats

Arriben les festes i amb elles moments entranyables per als infants: hi ha temps per jugar i gaudir del temps lliure i per rebre amb il.lusió els seus regals a la nit màgica.

No obstant, no tots els infants tenen mitjans per disposar d'una joguina, potser mai hagin tingut l'oportunitat de conèixer-los.

A Creu Roja Joventut tenim com a objectiu el treball per a millora de la qualitat de vida de la infància i la joventut i som conscients de la necessitat de potenciar el joc com a part dels processos d'aprenentatge, de socialització i creativitat dels més petits.

Des d'aquesta posició defenem el component educatiu i impulsem una vegada més accions a favor de l'ús i la compra de joguines no bèl.liques a través d'aquesta campanya de sensibilització i recollida de joguines per a la no violència 2001, sota el lema "Regala un món millor".

Així, ens apropem a les nostres ciutats i barris per fer extensible aquest missatge i treballar per la igualtat, la justícia social i els drets de la infància, promovent una resposta social solidària per oferir joguines als infants que no en reben i conscienciar sobre aquesta problemàtica.

Per això, recomanem aquells jocs que fomentin la creativitat i la imaginació entre els infants: que facilitin la seva sociabilitat i la participació: que estiguin adaptats a les seves edats: que fomentin valors com la solidaritat, la tolerància i la igualtat.

Col.labora amb nosaltres!

Participem tots i totes per aconseguir que la violència no formi part de l'educació i l'aprenentatge dels infants.

El passat dia 13 de desembre es va renovar la junta directiva del barri del Sol Ixent de Tàrrega. La junta directiva d'aquest barri queda constituïda de la següent manera:

President: Joan Pujal i Llombart

Vice-president: Pere Martí i Talavera

Secretari: Carme Martí

Tresorer: Pere Isart

Vocals: Miquel Bernaus, Magdalena Rodríguez,

Francisco Martínez, Elvira Laut, Pascual Santamaria,

Mahjoub Mohamed, Antoni Priego

President honorari: Francesc P. Salvador

En aquesta assemblea es va acordar demanar a l'Ajuntament de Tàrrega una sèrie de peticions per tal de millorar aquest barri, en les quals hi figura: neteja i millora del parc infantil, posar protectors als jardins centrals, pavimentar el carrer de la Germana Mercè Santacana, pavimentar o arreglar la rambla del Canalet, segona fase, arreglar la falla de llums de l'enllumenat públic.

També volem informar que el dia 14 de desembre va tenir lloc el Consell de Participació a l'Ajuntament de Tàrrega. Aquest consell consisteix a reunir totes les associacions de veïns amb l'equip de govern i els actuals regidors de l'Ajuntament per tal d'intercanviar opinions o bé per informar de les mancances dels barris al regidor corresponent, segons l'article 36 del Reglament de Participació Ciutadana.

Postal fora vila

Llegeixo, amb sorpresa, que la Coca Cola va de baixa. La seva contrincant –la Pepsi– (quina diferència hi ha entre l'una i l'altra?) acaba de comprar al grup Quaker una beguda reconstituent anomenada Gatorade que en aquests moments frueix de gran predicament als Estats Units i, ja se sap, és molt possible que aviat el seu consum s'estengui arreu del món. El preu de la compra: catorze mil milions de dòlars, una futilesa si tenim en compte com els fan anar aquesta mena de companyies.

És ben notori que els gustos i preferències amb el temps canvien. Avui, les dues esmentades begudes, juntament amb la cervesa, són les reines de bars i cafeteries. També es consumeix moltíssim l'etern cafè i, més modernament, el seu compost làctic que en principi en dèiem "cortado" i després amb la normalització s'ha convertit en tallat. Per cert, he observat que actualment, per apaivagar el sistema nerviós, es consumeix preferentment descafeïnat, i consti que és tal la perfecció del succedani que l'absència de l'alcaloide gairebé no s'aprecia. Cavil.lo que si es pogués obtenir el tabac desnicotinitzat amb idèntica perfecció, tindria l'èxit assegurat.

Hem dit que les preferències canvien perquè s'imposen nous productes. L'esmentada Coca Cola que als Estats Units aparegué a mitjans de la dècada dels vint, en plena llei seca, no la vaig conèixer durant tota la meva etapa escolar. La beguda reina dels nostres pretèrits –aigua a part– fou la gasosa amb totes les seves múltiples addicions, com és ara l'esponjat (bolado), barreig amb cervesa, també amb una taça de cafè (soldat o suau), amb xarop de vermella rosella. De totes maneres ens semblava deliciosa. Avui a Barcelona no hi ha cap bar que la serveixin. No en tenen, i a voltes et fa la impressió que no saben el que és. Altrament el seu consum s'ha incrementat a la taula de menjar, particularment entre la mainada.

Recordo que durant les caloroses nits caniculars de mig estiu (el midsummer dels anglesos), els pares ens donaven quinze cèntims que feien cap a cal Minguell o cal Tòfol, al carrer d'Urgellet, i ens empassàvem una gasosa amb fruïció al mateix llindar de la fàbrica. Es pot dir que la nostra infància i adolescència, en termes generals, no conegué l'alcohol. Excepcionalment per la Festa Major ens permetíem el luxe d'un mig vermut amb patates o cloïsses (en dèiem "almejes"); el preu era tan irrisori que no arribava a la pesseta; aquest ritual de vegades el fèiem amb la complicitat d'alguna amigueta invitada que s'atrevia amb el que tal vegada podria ser el seu bateig amb la droga.

L'anís era una beguda que ens feia anar de corcoll. A Sant Eloi hi creixia el fonoll silvestre, que n'era un aparent succedani, i el mastegàvem com conills. En certa ocasió, amb un bon amic en compartirem una ampolla; el resultat fou catastròfic; a hores d'ara encara em fa repugnància. Malauradament ell ja no pot recordar-ho.

Dit sigui de passada, és increïble on pot arribar l'addicció a l'alcohol. Jo tenia dos companys, agents de publicitat, que a mig matí i a l'entorn d'una taula de can Boada, del carrer de Tallers, es bevien una ampolla sencera d'aigua del Carme que ja els tenien preparada. En aquest cas no era una addicció pròpiament dita; els donava empenta per reeixir en la seva duríssima professió. La graduació alcohòlica de l'esmentada aigua és de cinquanta cinc graus.

A manera d'anècdota, em ve a l'esment una de les poques vegades d'infracció alcohòlica conseqüent a un fet de la nostra guerra. Fou el dia 8 de febrer de 1937, en plena guerra civil i com a conseqüència de la conquesta de Málaga per les forces de Franco. Tots els de la meva colla –i aquí sí que hi haurà algun supervivent que ho recordarà– ens reunírem en una típica taverna de la part vella de Tàrrega (existirà encara?), i ho celebràrem amb una copeta de Màlaga. Algun lector, a qui els anys encara no pesin, tal vegada restarà perplex pel que ara pugi semblar una incongruència. Ja he comentat d'altres vegades que la immensa majoria de targarins eren fervents catòlics i de dretes, i no cal dir a qui feien costat. I fins i tot molta gent d'esquerres estava fastiguejada perquè la república havia esdevingut una mena de comunisme llibertari, més pendent de conquerir la revolució que no pas de guanyar la guerra. Tal vegada, si ara es repetís el fet esdevindríem contestataris, i en comptes de "feixistes" (tal com ens anomenarven), serém d'un intens colors roig per fer la punyeta.

I ja que la postal d'avui està dedicada a la beguda i escrita en plenes festes, aixeco la meva copa del que abans en dèiem xampany, perquè el lector brindi pel segle XXI. I he dit brindi, i no brindem, perquè sóc home del segle XX, que m'ha donat immenses satisfaccions i poques contrarietats. I permeteu que m'abstingui de fer-ho pel XXI, per la senzilla raó que d'ell, per raons òbvies, no n'espero res.

Absolutament res.

Conte de Nadal

L'Àngel sortia llavors d'una farmàcia amb el medicament per a un malalt. Encara anava de paisà i continuava buscant la gosseta. Va observar com es dirigien directament cap a la noia i va anar a interceptar-los. Pitjor el va veure venir i va donar un cop de colze al seu company. Els dos es van girar sobre si mateixos, com si haguessin oblidat alguna cosa, i l'Àngel i la Fàtima de cop es van trobar sols i espantats. No sabien què dir.

– Perdoni, senyoreta. Em semblava que venien a molestar-la.

– Em sembla que duien males intencions –va dir la jove.

– Em dic Àngel.

– Jo ho sabia. El meu nom és Fàtima.

– Vostè i la seva família són molt coneguts en aquesta ciutat.

– A causa del meu pare –va dir envermellida.

– No només per això, sinó per la bondat de la seva mare i per la bellesa de vostè.

– Se'n burla?

– Paraula que no.

Els joves en pocs segons es van dir les paraules que atresoraven ocultes des de feia molt temps.

Dolent i Pitjor van arribar a la casa i hi van penetrar per una finestra que no tenia baldó.

– Ara, a esperar que vinguin. Mentrestant, anem a la seva habitació a preparar els utensilis.

– Encara rei que ens hem escapat a temps, just abans que ens cacés. Has vist quina cara l'hi ha quedat?

– Semblava de cera i s'ha quedat embadalit amb la noia. Escola, portes llumins?

– Senyora Dolça, em sembla que ja sé com correspondre'ls.

– Com, senyor?

– Em dic Tobies. Per a tots vosaltres des d'avui no vull tractament i em dic Toby. Em faré càrrec, amb el seu permís, de la tutoria dels nens fins que tinguin l'edat suficient. Què li sembla?

– Ai, Déu meu! Ja em puc morir tranquil.la sabent que es queden en bones mans.

– No només jo, sinó que la meva dona, que adora els nens, ens encarregarem d'ells. A partir d'avui ja no estaran mai més sols, paraula de Toby...

En Tom i la Irene estaven jugant amb unes joguines trencades en altre racó de la casa i no sabien el que s'estava dient d'ells. Els nens estaven molt tristos per la Navi però confiaven que aquell senyor els havia dit que l'estaven buscant. En Tom pensava que sense la Navi el Nadal seria molt trist, i la Irene el mateix. Cap d'ells sabia la sorpresa que els estava esperant. Ni l'ensurt, és clar.

La Navi, una vegada alletats els cadellets i com si ho intuís, va lladrar al seu company com dient-li: "Vés a vigilar els meus amets i preocupa't que no els passi res. Marxa tranquil, jo estic bé". El gos després d'una ràpida cursa es va plantar davant de la casa i es va colar per la mateixa finestra per què ho van fer els lladres. Una vegada a dins el seu olfacte li va dir que hi havia intrusos dins, però no nens i, fidel i pacient, es va posar a esperar. L'olor li va dir que allí hi havia odiats enemics.

– Mare, estic molt contenta. Avui per fi he pogut parlar amb el policia Àngel. Anava de paisà i junt amb d'altres homes estan buscant una gosseta d'uns nens pobres. Si sabessis quina ànima tan neta té. Només pensa en els altres. M'ha dit que té una casa molt descuidada. La seva feina i les hores que dedica a les ajudes socials li absorveixen tot el temps. No te'n riguis, però em sembla que m'agrada aquest noi.

– Filla, ja saps que el teu pare vol un bon partit per a tu.

– Sí, mare. Permetries tu que el pare em casés amb una persona rica només per satisfer el seu afany?

– No, filla. Ja saps que les meves noces van ser per interessos. Era jove i inexperta. Vaig haver de dir que sí. No me'n penedeixo, perquè vaig poder tenir-vos al teu germà i a tu. El teu pobre germà va morir de febres als dotze anys. Déu ens va ajudar i et vaig poder tenir a tu al cap dels anys. Vull que sigues feliç encara que t'hagis d'enfrontar al teu pare. Porta el jove a casa per conèixer-lo. Que vingui el diumenge. Si ens cau bé i és un bon noi, podem invitar-lo per Cap d'Any. Ja me les arreglaré amb el teu pare. Ja és hora de tallar ungles.

– Benvolgut marit, saps molt bé que sempre t'he respectat i he acatat les teves decisions. La nena vol portar el policia Àngel el diumenge perquè el coneguem. No t'he de dir que és una persona molt estimada per tota la ciutat. Les seves bones accions corren de boca en boca. No, no m'interrompis. Si a tu no t'agrada aquest noi, agafo les maletes i la Fàtima i ens n'anem a casa dels avis al camp. Allí segur que no ens faltarà de res. Què dius?

– Mira, Isabel, fa justament una estona he emparaulat el futur de la nostra filla amb el senyor jutge Maça.

– Què sento? Si Maça és un vell.

– Sí, però té una bona posició.

– També la té la nostra filla.

– Però ja m'he compromés.

– Doncs busca qualsevol excusa, però de la Fàtima i en Maça res. Només ens queda una filla i no la vull fer desgraciada. El jutge serà una bona persona tot i el que es diu d'ell, però no durà la Fàtima a l'altar.

– Què faré ara? Just quan m'havia sortit un negoci molt fructífer i el jutge m'havia dit que m'ajudaria.

– A canvi de què? De la Fàtima, potser?

– No sigues mal pensada, dona.

– Em sembla que t'han crescut massa les ungles. Ja saps la meva decisió. El diumenge ve l'Àngel, sinó, ens n'anem. Pensa que s'apropa el Nadal i estaràs molt sol. És la teva única filla. No ho entens?

– Llavors, benvolguda Dolça, quedem que demà aviat vindrà gent a la casa vella dels nens per netejar-la per a les properes festes.

– Bé, Toby, si ho vols així. Però aquesta nit els nens han de dormir allà si no la perden, ja ho saps.

– Sort que només serà aquesta nit. Demà ja tindran unes habitacions més confortables. Bé, anem a veure els nens.

Durant la sessió ordinària del ple de l'Ajuntament de Tàrrega del passat dia 22 de desembre, el darrer abans de les festes nadalenques, el punt de l'ordre del dia que va atreure més l'atenció d'assistents i de regidors va ser el numerat com a catorzè. Aquest punt tractava l'aprovació inicial del reglament d'usos de les diverses sales d'actes municipals, un document redactat pel regidor socialista Silveri Caro i que feia referència a la sala de plens del propi ajuntament, a la sala d'actes de la regidoria de cultura i a la sala-teatre de l'Ateneu.

La resposta a aquest document va venir del portaveu del grup AIPN, Joan Amèzaga, que va titllar-lo de "retorn a l'època franquista" donada la prohibició de realitzar actes polítics en aquests espais municipals, tret d'una justificació d'excepcionalitat de l'acte tan sols vàlida per a la sala-teatre de l'Ateneu, i que es produeixi com a mínim cada dos anys per part del mateix grup polític. Amèzaga va protestar pel fet que es donava prioritat a l'ús empresarial i comercial d'aquestes sales, previ pagament de les taxes municipals establertes, abans que al seu ús polític i "de benefici per a la ciutat". Les protestes del grup AIPN també van fer referència a la restricció dels horaris d'ús d'aquests espais, que segons el document del regidor Silveri Caro no podran excedir de dues hores en el cas d'organismes no lucratius i d'una hora en el cas d'activitats empresarials i comercials.

Amèzaga va concloure la seva intervenció mostrant la seva creença que la finalitat del document seria la de no permetre que el grup AIPN, representat per ell mateix, es continués reunint a la sala d'actes de la regidoria de cultura, tal i com ha fet fins al moment.

Frederic Gené va replicar aquestes protestes, i especialment la darrera, argumentant que cada grup polític hauria de tenir una seu local per a les pròpies reunions. Gené va afirmar també que l'Ajuntament de Tàrrega és dels pocs que compta amb una sala de reunions especialment oferta per a l'ús dels grups municipals, totalment equipada i amb un ordinador connectat a la xarxa interna de l'organisme municipal.

La rèplica, en aquest cas, va venir per part del representant del grup d'Independents pels Pobles, Xavier Mayora, que va unir-se a la protesta dels AIPN i va negar la disponibilitat de la sala de reunions de l'ajuntament. El regidor, a més, va demanar a la corporació l'endarreriment de la votació al document "per poder-ho pensar millor".

Gené va retreure al regidor Mayora la seva reiterada absència a les comissions de govern de l'Ajuntament de Tàrrega, "una obligació de tot regidor", segons l'alcalde, "que no compleix". En aquest sentit, Frederic Gené va titllar el representant dels Independents pels Pobles de "regidor paràsit", pel fet que, "el sou que rep com a representant municipal no serveix de res".

Xavier Mayora va mostrar la seva indignació davant d'aquesta acusació i va considerar-la un "insult públic", motiu pel qual va abandonar la sala de plens, previ avís a la comissió. Donada l'absència del regidor abans de la votació del punt catorzè, Frederic Gené va concedir cinc minuts als grups municipals per a considerar el fet d'abandonar la reunió plenària. Fruit d'aquesta consideració, tots els membres del grup AIPN, tret del seu portaveu, Joan Amèzaga, van abandonar la sala de plens de la mateixa manera que Mayora. Amèzaga va afegir el seu "rebuig i desaprovació a les paraules de l'alcalde cap a Mayora".

L'aprovació inicial del reglament d'usos de les diverses sales d'actes municipals, amb l'absència d'aquests regidors, va ser atorgada favorablement gràcies als vots dels grups CiU, PP i PSC.

De la resta de punts de l'ordre del dia tractats, cal destacar també la sol.licitud de subvenció per a les piscines cobertes i una resolució del Departament de Cultura per la qual es convoca un concurs públic per a la concessió de subvencions per a la construcció i el condicionament d'equipaments esportius entre el 2001 i el 2003.

El penúltim punt de l'ordre del dia, aprovat per unanimitat, tret de l'absència de Xavier Mayora, era una moció conjunta d'adhesió per a l'abolició del deute extern dels països en vies de desenvolupament. L'alcalde, Frederic Gené, va explicar a mode d'introducció la situació que viuen aquests països i el benefici que suposaria per al seu desenvolupament la inversió d'aquest deute, contret majoritàriament amb primeres potències mundials, en el seu propi desenvolupament. L'alcalde, a més, es va declarar convençut que "el senyor Mayora també hi estarà d'acord".

La reunió plenària, iniciada amb un minut de silenci en memòria de les darreres víctimes d'ETA, va finalitzar amb una felicitació per les festes de Nadal per part de Gené, satisfet pel fet que el ple va ser presenciat per una quinzena de ciutadans. És per aquest motiu, per augmentar la presència ciutadana, que Gené va donar a conèixer la seva decisió d'anunciar les reunions plenàries tres o quatre dies abans mitjançant l'emissora de ràdio municipal.

El Grup de Missions i Mans Unides de Tàrrega han organitzat, des del dia 16 de desembre fins al 5 de gener, una botiga solidària a la plaça Major de Tàrrega.

En aquesta botiga s'hi poden trobar tot tipus d'objectes, des d'aliments fins a ornaments, a un preu menor que el corrent. Això es dóna, segons fonts de Mans Unides, per la manca d'intermediaris "que apugen el preu per endur-se més benefici i paguen una misèria als fabricants".

La botiga solidària de Tàrrega ja fa set anys que obre les seves portes per Nadal en una iniciativa que, per una banda, beneficia els productors dels països en vies de desenvolupament, i per l'altra, consciencia la població de la problemàtica dels intermediaris a les primeres potències mundials.

Mans Unides assegura també que els productes que ven en aquest centre són originals del país de fabricació, fets a mà i de forma artesanal, que no hi han intervingut infants en la producció i que el preu recau directament en el fabricant.

La botiga restarà oberta fins al proper dia 5 de gener del 2001.

Creu Roja Joventut, per la seva banda, també realitza durant aquestes dates la campanya de recollida de joguines. La finalitat d'aquesta activitat és proporcionar a les famílies amb pocs recursos econòmics una joguina per regalar als seus fills la nit de Reis, dia en què les joguines recollides seran entregades casa per casa. Segons fonts de Creu Roja Joventut de Tàrrega, enguany ha augmentat considerablement la col.laboració de les poblacions veïnes a la capital de l'Urgell, així com la de les escoles de la ciutat, on els alumnes podien fer el seu donatiu el darrer dia de classes. Les joguines, que no han de ser bèl.liques, se seleccionaran i s'empaquetaran a principis d'any, dies abans de l'entrega, per voluntaris de l'entitat.

Creu Roja Joventut ha muntat una parada de recollida de joguines al Parc de Nadal de Tàrrega fins al dissabte dia 30 de desembre, on els usuaris també podran fer el seu donatiu.