La XV edició del Parc de Nadal de Tàrrega, situat a l'Institut Manuel de Pedrolo, va ser inaugurada el passat dia 28 de desembre per Frederic Gené, alcalde de la ciutat, acompanyat del regidor de Cultura i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament. L'acte d'obertura va ser amenitzat pel grup El Sidral i va incloure el lliurament de premis del concurs de creació d'un cartell per al propi parc. Durant la primera jornada, més de quatre-cents infants de la població van gaudir dels més de vint tallers que el parc oferia.

Activitats per a tots els gustos

L'edició d'enguany del Parc de Nadal de Tàrrega, el més antic de les terres lleidatanes, ha presentat un seguit d'activitats molt diverses, des de la confecció de malabars fins a la d'instruments musicals. Vint-i-cinc tallers han funcionat plenament gràcies a la professionalitat dels encarregats. La perruqueria, la ludoteca, la confecció de màscares, la cuina, el maquillatge, les manualitats amb pintura, el rocòdrom, el sorrall per als més petits, el circuit automobilístic i el de poni, a més de l'artesania en vidre i fang, eren altres tallers inclosos en el programa del parc. El servei d'Internet, un dels més freqüentats pels usuaris del parc, permetia connectar-se a la xarxa o conversar mitjançant el xat intern amb d'altres companys de la pròpia sala d'informàtica.

El pati de l'institut es va cobrir amb un gran envelat al qual s'hi tenia accés directament des de l'institut sense caldre sortir a fora, i que ha suposat una superfície total d'uns dos mil metres quadrats.

Les activitats paral.leles del Parc de Nadal, com la performance del DJ Mercurio o la pel·lícula Toy story 2, projectada al Cinema Majèstic el passat diumenge al migdia, també van omplir el temps dels més joves, que gaudien de vacances escolars aquests dies.

En total, el parc ha tingut una mitjana d'uns cinc-cents a sis-cents nens d'assistència diària, acompanyats d'adults que aquest any han vist com tenien entrada gratuïta per a tot el recinte. El parc va tancar les seves portes el dia 3, i s'ha consolidat com una important activitat nadalenca imprescindible per als infants durant les festes de Nadal.

La tradició del pessebre vivent, tan tradicional a les terres catalanes, també és una gran protagonista del Nadal a la comarca de l'Urgell. Tàrrega, Sant Martí de Maldà i Rocafort de Vallbona són tres bons exemples d'aquest fet que sembla ja consolidat, tant per part de l'organització com pel nombrós públic que any darrere any s'hi acosta per a gaudir-ne.

L'Escola Pia de Tàrrega va representar el seu pessebre vivent de cada any, format íntegrament per alumnes. L'escola es va convertir per uns dies en un gran escenari bíblic amb diverses representacions d'escenes de pastors, ramaders, comerciants i personatges propis de la tradició nadalenca. Els porxos del claustre de l'escola, alguns passadissos i el pati exterior van formar un recorregut molt visitat pels ciutadans. La presència d'animals i eines artesanals molt ben conservades va donar un gran realisme a aquesta tradició escolar targarina.

Per la seva banda, Sant Martí de Maldà ja fa més de deu anys que organitza el pessebre vivent pels carrers de la població. La gran col.laboració fa possible que el realisme recaigui tant en les figures com en els escenaris, ja que fins el darrer detall és minuciosament cuidat en vestuari i infraestructura urbana. Des de l'any 1997 el pessebre gaudeix d'unes bases que van formalitzar l'Associació d'Amics del Pessebre de Sant Martí. Va ser, però, el 1998 quan el pessebre vivent de Sant Martí va entrar a formar part de l'Associació de Pessebres Vivents de Catalunya, un reconeixement que demostra la qualitat i l'esforç realitzat pels veïns de la població des de l'agost fins al mateix dia de Nadal. El pessebre vivent d'enguany compta amb 42 escenes i més de dos-cents participants directes o indirectes, a més de gaudir d'un servei de venda de vídeos il.lustratius. El recorregut, d'aproximadament 45 minuts, és gratuït i any darrere any es consolida o s'amplia.

L'anècdota va succeir el diumenge dia 24, quan s'havien d'obrir les portes dels pessebres per primera vegada i, a causa de la pluja, ho van haver d'ajornar. Tots els pessebres vivents de Catalunya van haver de tancar portes.

El Grup Infantil Carmelità (GIC) va escenificar el passat diumenge la Rondalla de Nadal, de Jordi Sala, a la sala gran del convent dels pares carmelites. L'espectacle teatral i musical, que incloïa un grup musical en directe, va ser interpretat per actors amateurs pertanyents al propi grup infantil i que feien els diversos papers de l'obra, o cantaven nadales en format de cor de cambra. L'obra, a més, comptava amb una veu en off de narradora.

Una doble exposició antològica amb més de vuitanta obres recull la trajectòria de l'artista Antoni Tartera Irla, més conegut com Antonioti, a dues de les sales del Museu Comarcal de l'Urgell i a la Sala Marsà. L'alcalde de la ciutat, Frederic Gené; el president de la Diputació de Lleida, Josep Pont; la presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora, i el regidor de Cultura, Ramon Puig, van acompanyar el pintor en la inauguració de l'exposició el passat diumenge dia 24 de desembre. A banda d'ells, una trentena de persones van poder gaudir de la pintura d'Antonioti en el seu primer dia de presentació pública.

Antonioti és enguany l'autor de la postal nadalenca que la Diputació de Lleida usa per a felicitar el Nadal, i en aquest sentit Josep Pont va manifestar «l'orgull que sigui de l'Antonioti» i «les múltiples i sinceres felicitacions rebudes per la tria d'aquest entranyable artista per a la postal».

Els olis, generalment natures mortes, van demostrar la minuciosa tècnica de l'artista en el treball del color, de l'ombra i de la llum, així com de les formes i els volums. Aquestes obres han estat arreu lloades per la seva perfecció d'imatge i de sensació, havent-se dit que «pràcticament es poden agafar, i fins i tot desprenen olor». Antonioti, però, mostrava en aquesta exposició temes tan diversos com un retaule construït a l'estil romànic, un surrealisme digne del mateix Dalí i un homenatge a Picasso, de grans dimensions, que plasma sintèticament tota la creativitat i la personalitat del pintor andalús.

Amb aquesta exposició, Antonioti es consolida com a artista lloat a Tàrrega i que ha exposat amb èxit arreu d'Espanya, França, Nova York, i sobretot a Alemanya, on posseeix un estudi a la ciutat de Mainz.

La companyia de teatre targarina BAT va representar la passada nit de Nadal, omplint el teatre Ateneu de la capital de l'Urgell, la comèdia d'embolics en tres actes La viudeta es vol casar, de Joan Vila i Pagès. Ramon Puig va ser l'encarregat de dirigir la representació, portada a terme per tres actrius i quatre actors que van fer riure contínuament un públic molt fidel i entregat als actes organitzats pel grup.

La companyia teatral BAT va obsequiar els espectadors en finalitzar la representació, i de mans dels propis actors, amb torrons i moscatell per celebrar la diada de Nadal.

La viudeta es vol casar és una història d'embolics en què la protagonista, Remei, vol tornar-se a casar després de divuit anys d'ésser vídua i veient la felicitat de la seva filla, casada amb un home més gran. El sobtat casament de la vídua, la contínua arribada d'excèntrics personatges molt familiars i les entremaliadures de dos servents força despistats, tot això unit a l'enginy i la gràcia dels actors, fan d'aquesta comèdia un embolic familiar que acaba convertint-se en un cercle perillosament tancat.

Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, representats el dia de Sant Esteve també a l'Ateneu, ampliaven aquest any la plantilla amb quinze personatges nous per donar una oportunitat a actors novells de la mateixa companyia. Més de cent cinquanta actors i actrius compresos entre els dos i els seixanta-cinc anys d'edat, a més d'un extens equip tècnic de la pròpia BAT, van representar aquesta tradicional obra teatral catalana, molt pròpia d'aquestes festes.

Una cinquantena d'alumnes i vuit professors i col.laboradors de l'IES Manuel de Pedrolo van participar abans de començar les vacances de Nadal en la representació d'Els pastorets catalans, una obra de Lluís Millà adaptada especialment per a l'ocasió. En la representació, d'una hora de durada, també hi van participar un conjunt coral i un altre d'instrumental.

Els alumnes de l'IES Manuel de Pedrolo també van visitar l'Hospital-Residència Sant Antoni el dijous dia 21 per a alegrar les festes als estadants.

La Coral Ramon Carnicer va actuar a l'església del Carme de Tàrrega el passat dissabte oferint el seu repertori pel concert de Nadal 2000. Diverses peces de Bach, Brahms i tradicionals catalanes van compondre aquesta actuació, presenciada per unes cinquanta persones. El concert va comptar amb la veu solista de Josep Maria Huguet i el piano de Cristina Marimon.

La Coral Ramon Carnicer, fundada el dia de Sant Jordi de l'any 1994, compta amb una quarantena de veus mixtes dirigides per la professora de música Mercè Salvadó.

La formació coral ha interpretat, entre moltes altres peces, el Rèquiem de Ramon Carnicer, una estrena mundial que es va produir el 20 de desembre del 1997. A més, aquesta coral es caracteritza per la recuperació d'obres d'artistes targarins, com ara Josep Güell, Enric Miró o el propi Ramon Carnicer, que els dóna nom. La seva trajectòria l'ha dut arreu de les terres lleidatanes i part de les catalanes, a més de Blaye, ciutat del sud de França agermanada amb Tàrrega.

El concert va comptar amb la veu solista de Josep Maria Huguet, natural de Verdú i amb una llarga trajectòria com a solista en les corals Orfeó Nova Tàrrega i Escola Pia. També hi va participar la pianista Cristina Marimon, natural de Santa Coloma de Queralt i titulada en grau superior de piano segons el Conservatori del Liceo.

Al voltant d'uns 150 ucraïnesos s'han establert a Tàrrega des de principis d'any a la recerca de treball i gràcies a la demanda de soldadors de l'empresa Ros Roca i empreses associades i davant de la manca d'especialistes del país.

En l'actualitat, un cop establerts aquí, alguns d'ells han canviat d'empresa i treballen en poblacions properes, com Cervera, Agramunt i Sant Guim de Freixenet, on es desplacen amb vehicles particulars o autocars que posen les empreses.

Ucraïna, amb la seva independència el 1992 i el seu pas econòmic al capitalisme, ha provocat un augment del nivell de vida que no es correspon amb els sous que cobren els habitants. En el cas de Tàrrega, hi ha ucraïnesos que treballaven d'enginyers en el seu país i reben més compensacions econòmiques aquí treballant de soldadors.

Els ucraïnesos establerts a Tàrrega en aquests moments estan arreglant la documentació per a poder-se empadronar a la ciutat i el passat mes de novembre l'Ajuntament va registrar setze nous ciutadans provinents d'aquest país de l'est d'Europa.

La comunitat ucraïnesa rep ajuda social de Càritas Parroquial de Tàrrega, entitat des de la qual s'ajuda amb l'ensenyament de llengua castellana i que els anima a empadronar-se a la ciutat ja que ha passat a ser el seu lloc habitual de residència, i en aquests moments l'Ajuntament de Tàrrega ja registra uns quaranta ciutadans provinents d'Ucraïna.

Les famílies fincades a Tàrrega solen ser famílies joves amb nens petits i nadons, amb la intenció d'establir-se al país. Aquest curs escolar un noi ucraïnès ha començat de nou en un institut de la ciutat, però la majoria de nois encara no estan en edat d'escolarització obligatòria.

Integració en la societat

Durant la setmana solen tenir llargues jornades laborals de dilluns a dissabte, però alguns d'ells assisteixen a les classes de llengua castellana que ha organitzat Càritas de Tàrrega a l'alberg Ca n'Aleix de la capital de l'Urgell algunes nits, i en les quals hi assisteixen immigrants de diferents països.

Els ciutadans ucraïnesos provenen de diferents zones del seu país, professen la religió ortodoxa, excepte els que provenen de la zona oest del país, limítrof amb Polònia, que practiquen la fe catòlica amb ritus bizantí, de manera que el ritus que es fa aquí els resulta diferent. Per aquest cas el mossèn de Torelló, Josep Casanova, que parla bé l'ucraïnès, es va desplaçar fins a Tàrrega per celebrar una missa en el ritus bizantí a l'edifici parroquial de la ciutat, el passat 3 de desembre, a què van assitir una cinquantena de feligresos. Aquest ritus es caracteritza per un major nombre de cants.

Josep Casanova té la intenció de celebrar una missa per als nous immigrants a Guissona, on s'agrupa el major nombre d'ucraïnesos, el proper 14 de gener.

El 25 de març la missa se celebrarà a Tàrrega i per Pasqua es tornarà a fer una gran festa a Guissona amb la celebració de la missa de Pasqua.

Josep Casanova és un mossèn amb experiència en misses de ritus bizantí per la seva estada a Polònia, on atenia immigrants ucraïnesos ja que domina el seu idioma.

Durant el ple ordinari del Consell Comarcal de l'Urgell, celebrat el passat dijous al vespre a la capital comarcal, es van aprovar els pressupostos de l'organisme per a l'exercici de 2001. La quantitat de 826 milions de pessetes, "molt similar a la de l'any passat", segons va afirmar la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Maria Mora, va ser finalment aprovada favorablement, tot i l'abstenció dels grups PSOE i ERC. Rosa Maria Mora va destacar, a més, l'abaratiment dels serveis informàtics, gràcies en bona part a la tarifa plana de la comunicació informàtica en xarxa i l'augment d'ajudes en serveis socials, xifrat en un 2% més de l'IPC.

Cal destacar d'entre els punts que es van tractar el referit a l'ajuda per a la restauració del monestir de Vallbona de les Monges, una subvenció establerta en 271 milions de pessetes, provinents en part de l'1% cultural que atorga el Ministeri de Foment. La presidenta de l'organisme va destacar que, "tot i que aquestes subvencions són normalment concedides a edificis de propietat pública i el monestir és propietat de les monges, s'ha realitzat un conveni especial per a aquest cas". En aquest sentit, el Consell Comarcal de l'Urgell haurà d'aportar part d'aquesta quantitat subvencionada, tot i que encara no se'n coneix el percentatge. Aquest punt va ser aprovat per totes les formacions de l'organisme sense excepció.

La resta de punts de l'ordre del dia, tots ells també aprovats per unanimitat, feien especial referència a la millora de la línia fèrria entre Lleida i Manresa i la millora de la C-148 entre Tàrrega i Afarràs, així com de les travessies de les poblacions afectades pel seu traçat, dues mocions molt sol.licitades pels ajuntaments de la comarca.

Rosa Maria Mora va destacar l'insòlit fet d'aprovar quasi tots els punts a debatre amb unitat de criteri i no haver obtingut cap d'ells ni un sol vot contrari, "segurament degut al bon diàleg entre les formacions polítiques del Consell Comarcal", va afegir.

La població de Verdú va organitzar un parc de Nadal, a càrrec de l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes de l'escola del municipi durant els dies 27, 28 i 29 de desembre del 2000. El balanç d'ususaris del parc, segons dades de l'Ajuntament, és d'una vintena diaris.

Els baixos del Casal van ser l'escenari d'aquesta activitat, que ha suposat un entreteniment molt formatiu per als joves verdunins, ja que, a més de passar-s'ho bé, han après a elaborar els jocs amb les seves pròpies mans.

Vilagrassa ha d'acollir properament una antena de telefonia mòbil d'uns quaranta metres d'alçada i a menys de dos-cents metres de la població i a tocar d'algunes cases, fet que ha provocat una certa inseguretat entre la població.

La falta de legislació en la col·locació d'antenes per a telefonia mòbil ha provocat que l'empresa Amena es decideixi per instal·lar properament l'antena en un terreny que toca a una casa de Vilagrassa i situada a molt poca distància de la resta de cases.

Diferents veïns de Vilagrassa han denunciat públicament la col·locació d'aquesta nova antena i que ha creat una alarma social entre els veïns de la població. Aquesta mesura ha provocat que en el municipi es creï properament una plataforma en contra de l'antena, que buscarà totes les mesures legals per evitar-ne la col·locació.

Els veïns han manifestat la seva preocupació per la radiació d'ones que emet l'antena i que poden afectar els veïns més propers, i fins i tot han dit que "marxarem de casa si no s'evita la infraestructura".

Aquesta nova instal·lació, que va aprovar el consistori de la població, consta d'"una antena de 40 metres, una estació base, elements auxiliars de connexió i altres elements, sense tenir en compte el marc regulador que atengui a criteris mediambientals ni a les mesures de control i prevenció necessàries que cal tenir sobre els camps electromagnètics. Els veïns afectats "volen saber quins interessos hi ha quan la gran majoria de ciutats i pobles tenen aturada la instal·lació d'aquests tipus d'antenes ", segons ha constatat un dels veïns.

Al costat d'on ha d'anar la nova antena hi ha el dipòsit d'aigua de la població, i el restaurant Hostal del Carme és a uns cent vint-i-cinc metres.

Segons Jordi Serés, del grup municipal a l'oposició de l'Ajuntament, "nosaltres vam votar a favor d'un projecte que contemplava la col·locació d'antenes a més d'un quilòmetre de la població, i no el projecte actual, que encara que està situat en zona rústica toca tot just a una casa habitable de zona urbana". Per aquesta raó els components del grup a l'oposició es consideren "doblement estafats per unes promeses incomplertes".

En aquests moments els veïns estan presentant esmenes i al·legacions a la comissió territorial d'urbanisme i a Medi Ambient, a més de posar-se en contacte amb grups ecologistes com Ipcena. Els veïns del poble, que pensen crear una plataforma en contra del projecte, manifesten que "hi ha massa drets adquirits industrials i polítics en el creixement i en els beneficis de la indústria global de telecomunicacions que no tenen en compte l'impacte i les malalties neurològiques i el càncer".

Destinar només 150 milions a la millora de la línia de Manresa en el pressupost de l'Estat del 2001 és una marginació a les comarques de l'interior de Catalunya. Així ho va assegurar el passat dia 20 de desembre el secretari general d'UGT a Lleida, Dionís Oña, sindicat que ha elaborat un informe amb unes dues-centes fotos que mostren l'estat deplorable, preocupant i vergonyós en què es troben els 61 quilòmetres del tram que separen Cervera de Manresa. Cinc anys després d'haver denunciat aquest estat de conservació, UGT ha realitzat aquest informe per analitzar la totalitat del recorregut entre les poblacions de Lleida i Manresa. Segons Oña, la majoria de les travesses estan trencades, no hi ha previsió davant de possibles despreniments, no hi ha sistemes de drenatge que evitin que s'inundin les vies en cas de pluges i la vegetació envaeix els rails, entre altres desperfectes d'aquest tram, en la mateixa tònica que el trajecte de Lleida a Cervera, on ja es porten a terme feines de rehabilitació amb material de segona mà.

Per al responsable d'UGT, la línia no necessita cap pla de viabilitat (tal com va proposar el Partit Socialista al Congrés, tot i que va ser rebutjat amb els vots del PP), ja que no està tancada ni cal demostrar que té usuaris. El sindicat ha fet arribar aquest informe a les institucions i partits perquè defensin la millora d'aquest tram al Parlament i al Congrés.