Tàrrega, 6 de desembre de 1997Any LIV - Núm. 2.724 - Preu 175 ptes.

	El Consell Comarcal va reunir un centenar de jutges de pau
	Queixes pels continuats talls i oscil.lacions en el subministrament elèctric
	Creu Roja compra a Caixa Penedès un edifici per a la seva seu
	Tàrrega acull una setantena de radioafeccionats de protecció civil

Fundat l'any 1944 per FRANCESC CAMPS CALMET

Dipòsit legal: L-17-1958

EDITA: Edicions NOVA TÀRREGA

DIRECTOR: Albert Pont i Patau

CONSELLER DIRECCIÓ: Josep Serra i Teixidó

REDACCIÓ: Joan Ramon Noró i Farran

DISSENY i MAQUETACIÓ: Rosa Colilles Bresco i María José García González

COL·LABORADORS: Calassanç Balagué, Ramon Boleda (Verdú), Josep Castellà Formiguera, Salvador Cos (Meteorologia), Carles Domingo (Teatre), Joan Duch (Guimerà), Jaume Espinagosa, Joan Fornsubirà, Josep M. Giribet, Gener Gonzalvo, Josep M. Madern, Josep Monràs (Cartes astrals), Ramon Mora (Passatemps), Jaume Oliveres (Música), Antoni Romeo (Esports), Josep Solà, Benjamí Tous, Joan Lluís Tous.

ASSESSOR LINGÜÍSTIC: Josep M. Bosch i Ignés

PUBLICITAT: Eco-Serra, S.L.

IMPRIMEIX: Anfigraf, S.A.

REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ: Sant Pelegrí, 31 - entr. 1a. Apartat, 77 Tel. 31 04 14 - Fax 31 04 74. 25300 TÀRREGA

Subscripció anual: 8.500 ptes. (A l'estranger: 10.000 ptes.)

Els continguts dels escrits que publiquem a les planes d'opinió, així com qualsevol altre article signat, no són forçosament compartits pel setmanari i només reflecteixen el parer de qui els signa. La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al director, i el de resumir-ne els continguts quan excedeixin d'un foli i mig mecanografiats a doble espai. Per tal que un escrit sigui publicat, ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, telèfon i D.N.I.

Premi Tasis-Torrent 1991

Control de difusió

Amb la col·laboració del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya	l'IEI de la Diputació de Lleida	l'Ajuntament de Tàrrega.

Membre de:

Ala redacció hem rebut nombroses queixes dels ciutadans per les oscil·lacions i talls momentanis del servei elèctric del passat dia 26 i per les prop de dues hores que la ciutat va estar sense energia el passat dissabte. Segons aquestes queixes, aquests talls i oscil·lacions han ocasionat problemes i danys en aparells que funcionen amb energia elèctrica. Sense anar més lluny, el diumenge el teatre Ateneu va estar sense calefacció perquè es va cremar un motor de la calefacció, segons els responsables del local, a causa del tall de llum del passat dissabte.

Els ciutadans que ens han exposat les seves queixes ens manifestaven que no entenien com a finals del segle XX, "amb tanta tecnologia, tinguem un servei elèctric tercermundista". I és que actualment a les nostres llars quan se'n va la llum tot queda paralitzat, ja que tenim una dependència quasi total amb aquesta energia.

Aquest setmanari es va posar en contacte amb Fecsa per saber la raó d'aquests talls i oscil·lacions de llum. Ens va atendre el gerent de la zona de Lleida de la companyia, que ens va explicar que tant els problemes del dia 26 com els del dia 29 van ser per causa que màquines excavadores van tallar conduccions elèctriques a Cervera, cosa que va efectar la central de la capital de la Segarra i de retruc la nostra ciutat. El gerent va explicar que tenen una inversió prevista per independitzar la zona de Tàrrega de la de Cervera, però que està paralitzada perquè uns propietaris de la Segarra no deixen posar els pals per aquesta nova línia elèctrica que faria possible aquesta independència. Pel que fa als possibles desperfectes en els aparells elèctrics, el directiu de Fecsa va dir que moltes vegades aquests aparells no vénen de fàbrica amb la deguda protecció, és a dir, amb una mena de petit Sait, i per tant són més vulnerables a les oscil·lacions i talls de llum. El gerent també va dir que la seva empresa fa moltes inversions a les terres de Lleida per millorar el subministrament i que els talls són comptadíssims en un any.

L'ajuntament de la ciutat també ha rebut moltes queixes per aquestes deficiències en el subministrament elèctric i l'alcalde ha manifestat que enviaran una carta de protesta a la companyia subministradora, però que més ja no poden fer. Cal dir que aquestes incidències també les han patits diversos pobles de la comarca. És per això que pensem que el Consell Comarcal de l'Urgell podria aglutinar totes les queixes de tots els pobles afectats i sempre tindria més pes que si només ho fan alguns municipis de manera aïllada. És una d'aquelles coses que fa un any, aproximadament, dèiem que podia fer l'ens comarcal. Resumint, podríem dir que el problema de les nostres comarques amb l'electricitat és que hi ha molta extensió de terreny (calen molts quilòmetres de xarxa) i pocs clients consumidors, i el qui subministra és una empresa privada que com a mínim ha de mirar de no perdre diners.

És possible que quan surtin aquestes ratlles hagin iniciat o acabat l'esporga dels arbres de la plaça del Carme. Diguem el Pati. Com que es faci més tard. Altrament la meva opinió ­avui sí que és exactament opinió­ poc compta. Perquè els responsables de fer-la saben més que el qui escriu. I han de ser les seves raons les que prevalguin. Però vull dir-hi la meva.

Tot ve de la fotografia corresponent a la fira de maig que se celebra a Berga. I que bé o malament, perquè prové d'un periòdic, avui insereixo. I com es pot apreciar, els arbres, m'atreviria a dir que els plàtans, perquè recordo haver-hi passejat, esporgats, més aviat alts, o molt alts, a més d'ombra, formen com un gran arc que en lloc d'aplanar el passeig l'enlairen. Com es pot comprovar a través de la indicada foto, on les figures humanes donen la proporció. I endemés l'ombra hi guanya. Que a l'estiu es busca i a l'hivern, donada la seva condició d'arbre caducifoli, ja despullat i esporgat, no priva del sol als qui el busquen. I diria més. En els moments de més sol i calor, també oferiria millor aixopluc i ombra a tota la part baixa de la plaça. On precisament es troba la zona blava.

Bé, torno a dir que ni en l'esporga ni en jardireria sóc perit ni mínimament entès. I per tant que facin el que calgui els qui són entessos i els cuiden. Si bé com ja succeeix gairebé sempre al parlar d'arbres, com en altres coses, em vénen records de temps enrere. En aquest cas d'un arbricidi, si és que l'amic Bosch ho creu oportú, com una aplicació als arbres del genocidi. Ara en diríem un atemptat ecològic.

Fou en aquell tros del que era carrer de Ponent, abans carretera de Madrid i ara avinguda de Catalunya, que partint del carrer de Balaguer a una banda i a l'altra de Santa Clara, enllaç al carrer d'Urgell, arriba fins a la plaça del Pare Carles Perelló, també abans popularment anomenada com la de l'hort dels escolapis. Que vull recordar que era totalment tancada per una paret que la circumdava. No puc precisar si ja en els anys trenta. Crec que sí. I els arbres sembla que molestaven els veïns. Sobretot perquè el seu abundós fullam ­els ajuntaments de llavors poc es preocupaven de l'esporga, val a dir-ho­ dificultava la visió des dels balcons o tribunes. Aquestes més aviat que destinades a guanyar espai als pisos, que llavors eren de molts metres, eren lloc per mirar al carrer, veure els qui passaven, fer-hi tertúlies d'amics o familiars, o igualment per cosir, brodar o fer ganxet, segons les aficions o aptituds de cadascuna. I algunes fins i tot llegir-hi. I, és clar, sobretot per vigilar les sortides de les veïnes o el pas dels vianants o el festeig a la porta de les minyones dels altres, els arbres destorbaven. I probablement, les soques dificultaven el pas dels cotxes o camionetes que començaven a proliferar.

Tot plegat que un dia, millor dit una matinada, encara fosc, en un tres i no res tallaren els arbres. No cal dir que d'amagat. Previ acord amb tots els veïns i la llei del silenci. Que sabent-ho o no les autoritats municipals, fou unànimement respectat. I satisfacció general. Crec que la tallada fou des de cal Bernadàs (que aprofito per donar el nom correcte als fusters i artífexs d'altars que eren els que es trobaven a la cantonada de l'ara avinguda de Balaguer), fins a la fàbrica d'alcohol que fou de Màrius Amigó, ara cine Majèstic.

De les vicissituds de l'enllumenat, arbrat, paviment i voreres de l'avinguda Catalunya se'n podria escriure un llibre. Que vindria a tomb ara que tenim en camí el projecte de la reforma promesa pels ministeris d'Obres Públiques i actualment Foment, que han anat succeint-se, com a obsequi de les facilitats donades per Tàrrega en el moment de la variant. I és de creure que estem arribant al moment de la veritat. Si els pressupostos ho permeten. I caldrà buscar que ho facin. Però no voldria acabar sense donar una pinzellada d'un altre aspecte d'aquell tros d'avinguda, des del carrer del Governador Padules fins al carrer de Sant Roc, davant del pati dels escolapis. On hi havia el col.legi de les monges de Sant Josep, i la Pirenaica Pallaressa. L'empresa de cotxes de línia, que junt amb La Catalana, serviren tants anys i bé a la muntanya. La dels Pallars i la vall d'Aran. Però és que a la cantonada de Governador Padules s'hi trobava un col.legi nacional, on a les hores i dies de classe onejava la bandera dita constitucional. I on tantes i tantes vegades s'hi trobava don Felipe Lorda, mestre sempre al peu del canó, que tant i tant recorden multitud d'alumnes. D'allí o d'altres lliçons que donava. I que els qui circulàvem per allí, en teníem la imatge dels dies del sol d'hivern on, entre lliçó i lliçó, hi feia la seva passejada. Com els que anàvem al cinema, el trobàvem cada diumenge a la tarda, periòdic a la mà, al cine Alianza. Com tampoc va faltar mai a cap festa de l'Arbre. Convençut del que als seus deixebles predicava: plantar, no abatre.

OPINIÓ

És un salt qualitatiu passar de dirigir un partit de segona Ba un primera categoria.

La figura de l'àrbitre ha estat sempre l'epicentre de l'huracà rebent bandades per tots costats i calibres, aguantant estoics insults desproporcionats, cròniques partidistes i en alguns casos extrems atacs materials.

És molt lògica la plantada que han efectuat aquesta setmana davant la proliferació de crítiques a la seva feina, moltes d'elles sense fonament, sols mogudes per interessos particulars que res tenen a veure amb una interpretació correcta i imparcial de la seva tasca.

En una època que estem envoltats de mitjans sofisticats en electrònica, que es poden deturar imatges en espais de dècimes de segon, encara vulguem carregar damunt les espatlles de l'àrbitre l'exacta observació d'una anomalia en el precís moment que es produeix.

Els milers d'espectadors assistents i la resta de televidents estan dividits en criteris de simpatia per cadascun dels equips en joc, per tant la visió de l'acte no és la mateixa i en aquest cas l'acceptació de la decisió està dividida.

A més, la premsa esportiva hi acaba de posar la guinda emetent opinions contraposades que en lloc d'informar puntualment el que fan és desorientar encara més l'opinió.

L'àrbitre quan salta al camp, emparat en l'autoritat que li confereix la Federació Espanyola de Futbol, refrendada per la seva titularitat, no ha d'estar subjecte a pressions de graderia o d'opinions generals, sinó que ha de treballar amb la màxima garantia professional i voluntat personal d'exercir una feina que li és encomanada, tot i acceptant algunes errades (que no són tantes com la passió futbolística vol determinar).

Estic convençut (salvant algun cas excepcional en què l'àrbitre ha tingut un moment de debilitat potser influït per unes circumstàncies molt específiques), que aquest senyor la major part de les vegades exerceix aquesta professió amb un tant per cent més elevat d'afició que per necessitat crematística, posant els cinc sentits en una feina que pel que es veu, per molt que cobrin, sempre serà una feina mal pagada.

De totes maneres, com diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, aquests senyors de segona Ba algun li haurà vingut com aigua de maig per demostrar la seva vàlua.

Josep Serra Teixidó Josep Castellà Formiguera Josep M. Pinós Ballespí Dolors Sancho Puig Dolors Pintó Pijuan Comunitat Regants Alt Urgell Francesc Pitarque Bosch Magí Petit Roset Ramon Bosch Andreu Magí Olivé Prats Joan Pujal Cardona Antoni Foguet Sesplugues Tomàs Sauret Salvadó Pere Bonastre Tarragó Ignasi Bonastre Costa Francesca Vidal Porta Josep Perelló Segarra Josep M. Cluet Llobet Jaume Rovira Serra M. Montserrat Teixidó Serra Francesc Palou Cucurull Montserrat Català Berengué Santi Palou Català Francesc Xavier Palou Català Montserrat Palou Català Shirley Jordana Vilaró Angelina Giribet Jordana Carles Giribet Jordana

M. Antonieta Boncompte Bernaus Jordi Duró Grau Maribel Giribet Jordana Antoni Rull Blanco (Anglesola) Pere Bonjoch Mas Antoni Batlle Cucurull Agustí Castelar Trilles Ramon Solé Pujol Anna M. Prats Sardà (Anglesola) Ramon Pané Perelló (Anglesola) M. Carme Guim Farran Josep M. Giribet Alemany (Anglesola) Antoni Giribet Alemany (Anglesola) Antònia Santaulària Roig Ramon Calderó Vidal (Anglesola) Isabel Santaulària Roig (Tornabous) Jaume Flotats Bosch (Tornabous) Francesc Farré Bertran (Anglesola) Francesc Vidal Teixidó (Anglesola) Rosa M. Mora Valls (Anglesola) Roser Regué Pont (Anglesola) Josep Saula Tarridas Salvador Balagué Companys Jaume Castelló Serret Pau Castelló Segarra (Altet) Juli Carrere Prieto Jaume Trepat Padró M. Àngels Pijuan Raich

Antònia Aluja Escribà Anna M. Capdevila Montfort Magda Capdevila Montfort Eulàlia Solsona Costa (Verdú) Josep Bernades Prats Joan Prat Badia Jaume Fonoll Fitó Anna Tàcies Capdevila Leonor Castro Pérez Ramon Bergadà Bros (Sant Martí) Jaume Brufau Torné Josep M. Madern Sostres Pilarín Minguell Pont Miquel Carné Riba Eduard Montiu de Nuix (Cervera) Joan Alsina Miró (Sabadell) Elisa Peral López Pascual Verdú Peral Ricard Gisbert Verdú Pepita Tarragó Mata Paquita Macià Castells M. Teresa Aguarod Capdevila Francesc Marquilles Balcells Antoni Vidal Graells (la Fuliola) Pere Rubiol Pont (Barcelona)

Recordem que podeu adreçar-vos a qualsevol membre de la comissió per manifestar el vostre suport, i també als següents telèfons de contacte:

Jaume Serra 310873

Antoni Díaz 501451

Antoni Tàcies 311170

J.M. Viladot 310052

---

ENTITATS

Incidències a la barriada d'Orient

Atenent les nombroses i acalorades queixes rebudes recentment de veïns del nostre sector, el dia 27 del passat novembre vam cursar al senyor alcalde un escrit del qual reproduïm els següents apartats:

Sessions nocturnes de ball al Club Natació. El pavelló del club no està preparat en l'aspecte d'insonorització. Les sessions de ball, com gairebé arreu, no deuen ser divertides si l'estridència de la música no arriba al grau màxim. En contra de les normes establertes, els horaris d'acabar la festa són il·limitats, arribant a les sis i les set del matí, cosa que origina que molts veïns de l'entorn del local passin una nit d'insomni, que els repercuteix negativament en el curs de la jornada següent. Tenim constància que alguns dels afectats van a dormir lluny de casa seva. És inevitable que un grup dels assistents abusi de les begudes, que els desconcerten. Al finalitzar la festa comencen les destrosses i bretolades d'alguns, pocs, però més que suficients per fer mal. És la "propina" de què "fruïm" a la barriada després d'aquestes trobades.

Demanem que l'ajuntament trobi solució a les inconveniències referides.

Tallada d'arbres al carrer de la Mare Vedruna. Ha causat una penosa irritació als veïns afectats i a altres dels carrers propers observar com sense previ avís, ni del que s'ha fet ni del que ho motiva, s'hagin tallat els arbres del tram que va des de la carretera al Col·legi Sant Josep. En total, vint-i-tres magnífics exemplars d'un notable diàmetre com s'aprecia en la fotografia que acompanyem. Els arbres són una ornamentació de la via pública per a gaudi de tothom, que els ciutadans aprecien com a propis. Cal pensar el terrabastall que s'hauria originat si algú hagués tallat un sol arbre perquè obstaculitza la utilitat d'un balcó, finestra o portal del seu immoble.

Des de temps observem una significada mancança de sintonia i diligència pel que fa a les relacions de l'ajuntament envers el veïnat.

Opinem que si en una població on gairebé tots ens coneixem, dirigents i dirigits no formem equip, coordinats, el resultat serà molt negatiu. Per evitar-ho es van crear les associacions de veïns. Si no entenem, municipi i veïnat, que no hem d'ésser dues forces antagòniques sinó complementàries, per fer viables en breu termini les propostes raonades de qualsevulla de les dues parts, és que portem una fabulosa càrrega d'ofuscació.

Postulem per una millora substancial en aquest aspecte.

CARITAS

Cinquanta anys d'amor i ajut

Acabada la Segona Guerra Mundial, Pius XII vol que la institució de l'Església encarregada d'ajudar les necessitats dels pobles europeus s'anomeni Caritas. És així que de mica en mica l'acció social i caritativa de l'Església en tots els països catòlics s'unificarà sota el nom de Caritas.

Durant aquests cinquanta anys el ventall de serveis ha estat i és immens. Caritas és l'expressió de l'amor de la comunitat dels cristians per als més pobres. El treball social de Caritas a totes les diòcesis catalanes s'articula en quatre vessants: l'acció assistencial, la cura d'urgència davant la necessitat, l'acció de promoció i la de prevenció.

L'ajut de Caritas és material però també adreçat als valors de la persona. Vol arribar a tota persona sense cap recurs material, humà i social.

Per celebrar aquest mig segle d'amor, ajut i servei, Caritas catalana celebrà a Montserrat el dia 29 de novembre un gran aplec festiu i de germanor per donar gràcies a Déu i a la nostra patrona la Moreneta.

Caritas diocesana de Solsona i Caritas de la parròquia de Tàrrega també hi foren presents.

Va ser una jornada molt bonica: hi havia gent de tota Catalunya, dues mil persones, a la pregària eucarística amb la basílica plena de gom a gom, al dinar de germanor en un ambient acollidor, als parlaments i al concert; deixen una satisfacció interior que val la pena fer quelcom pels altres.

En la homilia el bisbe de Vic, Mn. Josep Maria Guix, delegat en la Tarraconense de totes les Caritas de Catalunya, digué: la història de Caritas a casa nostra ha estat un gra de mostassa, que sent una llavor petita s'ha fet molt gran, gràcies al treball dels dirigents, treballadors de Caritas, voluntaris i totes les persones que han estimat i estimen Caritas. Aquest gra de mostassa avui, és un gran arbre fecund i frondós.

Per tant, felicitats a Caritas en les seves noces d'or.

Després de tres hores de viatge, parada per esmorzar inclosa, arribàrem a Besalú a un quart d'onze. Malgrat el programa intens que duiem, no hi podia faltar el recorregut per la muralla medieval i pel call d'aquell poble tan característic, on se cel

A l'entrada del Museu dels Volcans

ebrava mercat i una fira especial de ratafia. A continuació visitàrem el Museu Comarcal de la Garrotxa, interessant pel conjunt d'oficis de què queden testimonis ­carboners, esclopers, culleraires, ebenistes, fonedors...­ i pel conjunt d'obres artístiques que es poden contemplar. Destaquem les pintures realistes de Joaquim Vayreda, El Divendres Sant a Olot (1875), de Marià Vayreda, Un combregar a muntanya (1887), i de Ramon Casas, La càrrega (1903), objecte de polèmica pel seu proper trasllat a Madrid. No podem deixar de referir-nos també a les escultures Eclosió (1905) i Els fonedors de Miquel Blay, així com La deessa (1910) i Joventut (1934) de Josep Clarà.

En sortir, i abans de pujar a l'autocar, ens van cridar l'atenció diversos rotlles de nens i adults que s'intercanviaven cromos un cop havien consultat els números que els faltaven. A continuació, la visita al Museu dels Volcans i la passejada fins al volcà Croscat. La peculiaritat d'aquest volcà és que s'arriba fins al que era l'interior, ja que hi hagué un sistema d'explotació minera de les seves grederes que va produir un impressionant tall en forma de tascó a la part nord, ara ja restaurat.

El dinar al restaurant Can Xel serví per reposar forces i per invitar-nos a fer la digestió tot passejant per la Fageda d'en Jordà, que inspirà una coneguda poesia a Joan Maragall. A dos quarts de sis iniciàrem el camí de retorn d'una agradable visita a la Garrotxa, afavorida per un temps esplèndid i per un corrent de simpatia entre tots els cinquanta-cinc components de la sortida.

El volcà del Croscat, on es veuen els talls fets per a l'extracció de la greda