Teatre

Tot apuntava a un espectacle força original. A l'entrada dues actrius repartien el diari Polcàssia News, alhora que anunciaven: "benvingut a la subhasta".

Amb una fullejada ràpida al diari, un s'adonava que acabava d'entrar a la República de Polcàssia. Un país una mica peculiar, on la practicitat és una forma de viure. És aquesta que ha portat el país a la ruïna, i per això només començar l'obra el públic es troba assegut a la sala de subhastes en disposició de comprar el regne de Pèrsia, l'exURSS o la República de Polcàssia. Només aquesta última té comprador: el senyor Gog.

És el punt de partida. El nou propietari és traslladat a un vaixell on l'esperen les altes autoritats de la república, que s'encarregaran un a un d'explicar-li el funcionament del país. Una enumeració que tot i l'originalitat d'alguns diàlegs és fa una mica pesada. Segurament per la falta de ritme en algun cas. Hi ha una estructura massa repetitiva: cada autoritat explica extensament el funcionament del seu ministeri davant la perplexitat del senyor Gog. També hi faltava marcar un objectiu més clar al protagonista.

A destacar el gran contrast que hi havia entre l'extravagància dels personatges de la república i la naturalitat del senyor Gog i el seu ajudant. L'acurat maquillatge, el vistós vestuari, van ajudar a la caracterització d'uns personatges grotescos. El treball de fons, però, el van tenir els actors. La majoria van treballar molt bé els canvis de veu, la gesticulació, que reflectia l'excentricitat dels habitants de Polcàssia, com la ministra de justícia, que parlava amb un to que aconseguia ser irritant, o Albert Parra, que assegut en una cadira de rodes va encarnar a la perfecció el seu personatge. En alguns casos la caracterització era massa típica, com l'autoritat "pija", que parlava en castellà. El toc de gràcia li van posar els tres nens que sense dir res es van saber posar el públic a la butxaca.

Cal tenir en compte el bon resultat de la posada en escena. El decorat era senzill, però contundent. Un gran finestral fet amb pilars fàcilment ens van situar a l'interior d'un vaixell. La resta eren peces de gran mobilitat aprofitables en moltes escenes: una taula, una màquina que tan feia de piano, d'ordinador o de jutge... Els nombrosos canvis d'escena es van fer molt més amens gràcies als personatges que amb un casc de miner deixaven entreveure els canvis de decorat.

Durant tota l'obra es va poder sentir una escaient música, que va intervenir en molts moments de l'obra i va servir per posar punts de distenció als diàlegs.

Es tractava, doncs, d'una obra difícil, amb molts personatges: 52 papers escenificats per 29 actors. Han sabut treure molt partit de la posada en escena, però ha faltat una mica de ritme per captar en tot moment l'atenció del públic.

21 històries d'amor, ni una més ni una menys, serà el que podrem veure aquest dissabte al concurs de teatre. Ens les explicaran el grup Voramar Teatre. Un grup que ve de l'illa de Mallorca, més concretament d'Andratx. Un cop més el concurs surt de Catalunya.

Les 21 històries d'amor de Francesc Pereira són en realitat uns relats on el sexe, les agressions, la modernitat en tots els aspectes, són molt presents. No hi ha cap fil argumental; cada escena és independent. Això sí, hi ha un clar denominador en comú: l'amor. L'obra barreja escenes molt còmiques amb moments de gran plasticitat i bellesa. El teatre es combina amb petites coreografies de dansa que enllacen una història amb una altra.

L'autor, Francesc Pereira, va néixer el 1961 a Olot, la Garrotxa. Va estudiar per administratiu, però ben aviat es van començar a representar les seves obres, com Ficus el 1990 o Infimitats el 1991. Destacar Primavera, un text dins l'espectacle Homes representat per T de Teatre el 1994.

El grup Voramar Teatre es va constituir el febrer del 1989 i des de llavors han representat tota varietat d'obres, des d'El bon Doctor de Txèkov, Arsènic i randes de ganxet de Joseph Kesselring, o No et vesteixis per sopar de Marc Camoletti.

En definitiva, una obra en què podrem fruir d'unes situacions alguns cops inversemblants però que en d'altres més d'un s'hi sentirà identificat. Com sempre, dissabte a dos quarts d'onze, al Teatre Ateneu.

Exposicions

A Cal Talaveró sempre preparem les exposicions amb tota l'estimació i cura de què som capaços; però és en ocasions com aquesta que ens sentim especialment orgullosos de mostrar l'obra d'un artista com Antoni Collado.

La seva obra plàstica és sensible, impecable, pensada i madurada perquè no res sigui gratuït.

Les formes presents surten de jocs, natures i estris més recordats o somiats que tangibles, i formen un univers cada cop més personal i definit.

El color càlid i suau, no exempt de força i intensitat, reforça el missatge, ja que no hem d'oblidar que tot artista creatiu, bàsicament, el que intenta és comunicar-se, amb si mateix i amb el seu entorn.

Però jo destacaria la matèria com a element bàsic en l'obra de Collado; les diferents textures que busca a través dels diferent materials amb què treballa donant caràcter a l'obra. Per a l'artista el suport en què es desenvolupa és tan important que a vegades el realitza ell mateix, com en les obres exposades sobre pasta de paper, que son d'una bellesa i poesia meravellosa.

La mostra consta de quadres sobre fusta de gran format en què l'autor s'expressa amb tota llibertat i dues escultures en què podem apreciar, encara amb més claredat, el domini dels materials.

Fa molts anys que aquest artista, autodidacte en la seva formació plàstica, està investigant i lluitant en el món de l'art. Per això sempre és un plaer poder donar la notícia que aquesta tasca ha estat reconeguda: el pasat 16 de març li va ser adjudicat el premi-homenatge a les arts que cada any concedeix la Fundació Promèdic dintre de la VII Festa de la Sanitat Catalana i que va ser lliurat pel conseller de Sanitat, Eduard Rius, al Cercle del Liceu de Barcelona.

Fins al proper 22 d'abril podreu visitar l'exposició, en què gaudireu de l'obra recent de l'artista de Balaguer Antoni Collado.

Resulta reconfortant i molt satisfactori poder comprovar com emergeixen nous valors de joves artistes targarins, com a resultat d'una primera formació adquirida a la nostra sempre alabada Escola d'Arts i Oficis.

Si al desembre de l'any 1999 comentàvem amb admiració l'exposició presentada per Josep Franquesa Morros, avui ho fem amb gust per la que ara també exhibeix el seu germà Ramon a la mateixa Sala Marsà, en una mostra d'una trentena d'aquarel.les.

Aquests germans són fills d'una coneguda i apreciada família industrial targarina, molt satisfeta de veure que el bon exemple ha tingut molt positives conseqüències en els seus descendents.

es poc freqüent que en els primers treballs públics d'un artista s'hi vegi la qualitat que demostra Ramon Franquesa. Francament, samblen els d'un consumat professional. Les trenta pintures que podem veure a l'esmentada sala tenen harmonia i densitat cromàtiques molt agradables a la vista, com a conseqüència del domini del dibuix, que és la base principal de tot artista.

Ben aconseguida la varietat de paisatges rurals i urbans que presenta Ramon Franquesa, alguns de composició realment original, fruit d'una estudiada i simpàtica perspectiva.

Animem aquest jove artista que continuï amb el mateix èxit el camí i bon futur professional que li augurem.

Cultura

Per cinquè any consecutiu la veïna població d'Anglesola ha inclòs un nou concurs de pintura ràpida en el programa de les ja tradicionals festes dels Tres Tombs, que per divuitena vegada han estat organitzades per l'activa i admirable Societat Sant Antoni Abat, amb el patrocini de l'Ajuntament d'aquella estimada vila.

A l'esmentat concurs d'enguany s'han presentat quaranta-vuit treballs, alguns d'alta qualitat expressiva, amb el tema preferent dels paisatges urbans i contorns de la població, a més d'aspectes al.lusius a la festa, que han fet difícil l'elecció de les obres aportades, havent obtingut el resultat següent en els tres primers premis:

– Premi especial a la memòria de Miquel Tartera (fill desaparegut del pintor Antonioti), dotat amb 125.000 pessetes: obra núm. 36 del Sr. Antoni Mariscal Luque, de Sant Joan de Vilatorrada.

– Premi Ajuntament, dotat amb 75.000 pessetes: obra núm. 16 del Sr. Carles Ballestero, de Barcelona.

– Premi Ros Roca, S.A., dotat amb 50.000 pessetes: obra núm. 42 del Sr. José Bussalleu, de Barcelona.

Hi va haver altres mencions d'honor i dos premis al petit format.

Una jornada radiant i una vertadera festa popular vam viure el passat diumenge a Anglesola, amb la participació de magnífics exemplars de tota classe de cavallerisses, ben acurats carruatges amb els seus corresponents i espectaculars guarniments, que són autèntiques obres d'art i van fer les delícies de multitud d'assistents del mateix poble i vinguts de diferents indrets geogràfics.

Les nostres més càlides i merescudes felicitacions als esforçats anglesolins per la seva valuosa aportació a la cultura i al manteniment de les tradicions de les nostres terres, en un exemple d'eficàcia i col.laboració ciutadana dignes d'ésser imitades.

Entitats

Dijous passat vàrem celebrar l'assemblea anual de l'esbart al local d'assaig. Amb una notable assistència de socis, s'exposà l'informe d'actuacions de l'any passat i de les properes actuacions pels dies :

- Dia 7 d'abril, La Moixiganga de Sitges, a 1/4 de 10 a la parròquia de Tàrrega, amb la música de la Cobla Jovenívola d'Agramunt. Com a preludi, Marta Oliva llegirà els Gois de la Verge del Carme, de les Sante Espines i de la Verge de l'Alba, acompanyada a l'orgue per Mossèn Malé.

- Dia 29 d'abril, Ball Pla de Llavaneres, a les 12 del migdia, al passeig de Sant Joan (Barcelona).

- Dia 13 de Maig, L'Eixida, a la plaça Major al migdia, i a la tarda, actuació a la plaça de les Nacions (Festa Major de les Santes Espines).

Per la Festa Major també tindrà lloc una ballada de balls de bastons, a la plaça Major després de l'Eixida, amb acompanyament musical dels grallers com a final del curset que s'ha realitzat en diferents centres d'ensenyament de la nostra ciutat, amb l'objectiu de recuperar els balls de bastons targarins.

Per acabar, s'acorda intensificar amb una reunió mensual els treballs d'organització dels actes del 50è anniversari, que ha de tenir lloc l'any 2002. Aprofitem aquesta ressenya per agrair a Joan Ll. Tous l'article que ens dedicà la setmana passada. Us convidem a tots el dissabte a veure la Moixiganga de Sitges (segons Joan Amades, una joia del folkore català) que s'ofereix per a tothom i de franc.

Aquest mes de març, la Coral Polifònica de l'Urgell ha celebrat el seu primer any de funcionament.

Va ser fundada fa un any pel seu director Àngel Sans, un amant de la música, bon pianista i també compositor. Dic "amant", perquè la música és amb qui ha compartit gairebé la seva vida; bon pianista perquè és el seu instrument, el que ha après a tocar i també a estimar, i també compositor perquè les peces que ha compost no són òperes, ni recitatius, ni rèquiems... sinó unes peces en què ell mateix es descriu tal com és perquè li surten del seu interior, és a dir, del seu cor.

La nostra coral, Polifònica de l'Urgell, no és la coral que tothom es pensa, perquè no cantem sempre el mateix, ni cançons avorrides, sinó tot al contrari, cada dia en cantem de noves, ja siguin populars (d'arreu de món), clàssiques, modernes, amb ritme o compostes pel director, com per exemple, Dies d'enyorança.

Tots els qui formem la coral i també fem l'esforç perquè tiri endavant i no decaigui sabem música, alguns encara n'estem estudiant i altres en algun moment determinat de la seva vida n'han estudiat, però tots absolutament tenim el que es diu nocions de música i motivació pel cant coral.

I si tu creus que ets un de nosaltres, que estudies o has estudiat música, no dubtis a ajudar-nos perquè la nostra coral tiri endavant. T'hi esperem. Seràs benvingut (tel. 629 310 470).

L'Ajuntament de Tàrrega ha previst la creació d'una gran àrea verda i lúdica a la zona esquerra de la carretera de Tarragona (on hi ha l'IES Alfons Costafreda i l'Escola de Capacitació Agrària) amb una superfície total de 17 hectàrees, encara més gran que el parc de Sant Eloi. Fonts municipals van especificar que el lloc comptarà amb diferents atractius, com circuits per a activitats de motor, com ara autocròs i karts, i circuits de bicicleta de muntanya, a més de diversos equipaments, com un gran espai per a actes multitudinaris, concerts o espectacles de teatre (cosa que serà de gran utilitat per a la Fira de Teatre) o una gran àrea d'aparcament de vehicles.

El projecte es completarà amb la plantació d'arbres, la instal·lació de barbacoes i zones enjardinades, entre altres. És en aquest mateix lloc on s'està construint el càmping permanent durant tot l'any, que tindrà capacitat per a unes seixanta places. A més, el lloc servirà d'acampada per als milers de visitants que assisteixen a la Fira de Teatre al Carrer.

En aquests moments, l'Ajuntament està negociant amb els propietaris dels terrenys, i per aquest motiu ja disposa d'una partdia de 30 milions de pessetes. El consistori espera arribar a un acord amb els titulars de les terres i, d'aquesta manera, evitar la utilització del mètode de l'expropiació forçosa, segons van indicar les mateixes fonts.

El projecte també preveu una zona d'aparcament per a camions, ja que Tàrrega no disposa en aquests moments de cap equipament d'aquest tipus. El pàrquing habilitat per als actes multitudinaris serviria com a espai per als vehicles pesants durant la resta del temps, segons van explicar fonts municipals.

Vint-i-quatre joves seran contractats per a la construcció de l'edifici de serveis del càmping

L'Ajuntament contractarà 24 joves entre setze i vint-i-quatre anys durant aquest mes, per treballar en la construcció de l'edifici de serveis del càmping municipal.

Aquests 24 joves han participat al llarg de sis mesos en un curs de formació i aprenentatge de l'ofici que han escollit i que volen que sigui la seva futura ocupació professional: vuit en l'ofici de paleta, vuit en l'ofici de fuster i vuit en l'ofici de soldador.

Un cop superada la primera fase d'aprenentatge, l'Ajuntament els contractarà al llarg de divuit mesos amb un contracte de formació, per complementar així la seva formació i adquirir al mateix temps una experiència professional.

Aquesta concentració es porta a terme dins del programa de l'Escola Taller que es duu a terme al Centre de Formació Ocupacional Municipal Escola Taller Tàrrega. El programa està subvencionat pel Fons Social Europeu i el Departament de Treball de la Generalitat.

La ciutat de Tàrrega comptarà a partir del 18 de juny amb 104 nous contenidors destinats a la recollida de brossa orgànica, la qual serà transportada fins a la planta de compostatge de Montoliu. El nou sistema és obligat en ciutats de més de cinc mil habitants.

Entre les novetats, la Regidoria de Serveis Municipals també aprofita aquest fet per redistribuir tota la recollida selectiva de la ciutat.

Per la nova distribució, s'ha fet un estudi actual de la ubicació dels contenidors de brossa i els selectius, i es canviaran els llocs per uns altres punts estratègics en què hi haurà tots els contenidors corresponents per abocar les diferents brosses.

Aquest nou projecte portarà a Tàrrega 32 "punts verds", situats estratègicament a les diferents carreteres d'entrada a la ciutat i als col·legis, segons va anunciar el regidor de Serveis Municipals, Florentí Sans.

En aquests moments, la regidoria està estudiant la possibilitat de canviar els actuals contenidors de vuit-cents litres per uns de nous de plàstic de mil litres, per augmentar la capacitat i disminuir el soroll, sobretot a la zona centre. Florentí Sans va remarcar que s'haurà de fer un projecte d'inversions per l'alt cost dels nous contenidors.

Vint-i-quatre empreses s'interessen per a l'elaboració del pla estratègic de la ciutat

El pla estratègic de la ciutat que ha de guiar el futur urbanístic, logístic, cultural i comercial es començarà aquest any a redactar a càrrec de l'empresa que surti seleccionada d'entre totes les presentades. El termini acaba properament, i segons Pere Grau, regidor de finances, "vint-i-quatre empreses s'han interessat pel projecte, i el dia 12 d'abril obrirem les pliques per seleccionar les cinc millors, de les quals sortirà la que haurà de fer el pla d'actuació".

Per aquest any, es va aprovar una partida pressupostària de dotze milions de pessetes per invertir en aquest pla, que aquest any se centrarà bàsicament en l'enquesta entre els ciutadans i la marcació d'objectius.

La Fededració de Veïns de Tàrrega (FAVT) ha remès una carta al president del Govern, José Maria Aznar, perquè doni solució al tema de l'N-II al seu pas per la ciutat.

Membres de la FAVT es van desplaçar a Madrid el passat 20 de novembre per reclamar les millores al ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos. Cinc mesos després, la FAVT no ha rebut cap tipus de contesta per part del Ministre, al qual també se li ha fet una rèplica de la carta exigint contestació de l'anterior i solucions. Aquest assumpte també va ser remès als diputats de la província a Madrid, però cap d'ells va poder clarificar el motiu de la situació.

Els veïns dels barris afectats pel mal estat de la carretera actual demanen solucions des de la construcció de l'autovia N-II, ja que per ara no se'ls permet arreglar voreres, ni efectuar projectes que l'Ajuntament té previst de realitzar. Els veïns també reclamen que hi ha altres poblacions afectades, les quals ja comencen a realitzar millores.

La FAVT espera que Aznar, com a màxim responsable del Govern central, solucioni la qüestió definitivament, ja que, en cas contrari, estudiarà recòrrer al Defensor del Pueblo, ja que considera que és una zona vital per al desenvolupament de la ciutat i que en aquests moments el Govern central està prioritzant d'altres poblacions en què l'N-II no afecta tan directament.

Cicle de conferències amb totes les regidories de la ciutat

La FAVT també té previst organitzar a partir del mes vinent un cicle de taules obertes amb cadascun dels regidors de Tàrrega. La FAVT pretén amb el cicle que el regidor expliqui els actuals o futurs projectes que afecten la seva àrea, i el ciutadà pugui aportar les seves valoracions, propostes, idees i disconformitats, i obert a tothom.

Dos són els objectius prioritaris, segons Joan Pujal, president de la FAVT: "que el ciutadà de Tàrrega s'involucri en els afers municipals i participi en la política municipal, i per altra banda, que el consistori expliqui de primera mà tots els projectes municipals durant els diferents cicles de conferències. És una experiència pionera que esperem repetir els propers anys".

La Fira de Teatre de Tàrrega s'ha integrat en la nova Coordinadora de Fires de Teatre de l'Estat Espanyol.

Aqueta nova entitat, presentada durant la Fira Europea de Teatre per a Nens (Feten) que se celebra a Gijón, pretén donar una major difusió de les arts escèniques, així com una sèrie de dades estadístiques de particiapció i pressupost, a més de ser la referència de totes les fires.

En aquesta coordinadora hi participen, juntament amb la Fira de Tàrrega, dotze certàmens més de tot el país: Festival de Gijón, Madrid Escena, Feria do Teatro de Galicia (Santiago de Compostel·la), Fira de Teatre de Titelles de Lleida, La Fira del Circ de Reus, Feria de Teatro de Aragón (Osca), Mostra d'Alcoi, Feria de Teatro en el Sur (Còrdova), Antzerki Feria Donostia, Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo, Feria de Teatro de Castilla la Mancha i Fira de Teatre de Manacor. Les tretze fires se celebren en onze comunitats autònomes al llarg de 57 dies de l'any, amb una participació l'any passat de 365 companyies teatrals. Un total de 1.409 programadors d'espectacles, 346 d'estrangers, van participar l'any passat en les diferents fires, que van comptar en conjunt amb uns quatre-cents milions de pessetes de pressupost i que van generar uns dos-cents milions de pessetes de negoci.

Amb la nova coordinació entre les diferents fires, es forma un punt de trobada on es podrà mostrar, comprar o vendre els productes teatrals, quant a significat, contingut, programes i finalitat.

Publireportatge

El passat divendres va obrir les portes al carrer de Santa Maria de Tàrrega, Cangurs, una nova botiga dedicada a la puericultura, a la moda i al mobiliari per a nadons i infants.