Qui tenia bany a casa seva abans? Crec que es podien comptar amb els dits de la mà. Eren moltes les cases on el bany no existia. Quan es va començar a fer cases noves o bé pisos, llavors va canviar una mica, fent-hi alguns banys senzills. Actualment tothom tenim bany a casa, amb bones condicions higièniques i, fins i tot, de luxe.

A casa meva a l'estiu teníem el safareig a la galeria coberta. Així és que posàvem un llençol al davant del safareig i allí teníem el nostre bany.

Ara que la meva àvia no sé què es devia imaginar perquè ella es quedava asseguda a la galeria i ens deia "canteu, que així us sento". Si paràvem de cantar, encara que fos un instant, ja cridava esfereïda: "Que no cantes?" Sempre tenia por que ens ofeguéssim al safareig. Així és que els banys de casa nostra s'arreglaven amb cants, ja que cada persona que anava al safareig havia de cantar. El bany a casa meva era molt musical.

Correu del lector

Apreciats verdunins,

Sóc una veïna que li agradaria dirigir-me a tots els verdunins de manera oberta, però estem en un moment en què donar la cara obertament pot portar tota classe de conseqüències. Digueu-me covarda, potser sí, però avui en dia a la nostra vila o estàs a favor meu o en contra meu, i és per això que em sento avergonyida i decebuda de voler el millor pel meu poble i ser incapaç i impotent de poder fer-hi res.

Voldria creure que a la nostra vila les eleccions han estat justes i netes per part de tots, però no és així. Voldria creure que per fi arribarà la pau, però tampoc ho crec, i és per això que amb la mà al cor us demano que no comencem una altra guerra que en el fons no ens portarà a res.

Som un poble petit i, ens agradi o no, tots els veïns ens hem de veure cada dia. No vull sortir de casa meva i que algun veí em giri la cara; vull sortir i poder saludar i parlar amb tothom; no vull llegir o veure als mitjans de comunicació qualsevol tipus de notícia desagradable de la meva vila; no vull a canvi de res la divisió del poble.

I si els qui esteu al front del poble, tant els qui heu guanyat com els que heu perdut, sou incapaços d'arribar a una entesa pel millor dels vostres veïns, no us mereixeu ocupar un lloc en la història d'aquesta vila, i deixeu pas als qui realment vulguin treballar, cuidar i defensar aquesta vila sabent que no hi ha cap tipus de recompensa, només la satisfacció de saber que s'ha fet el millor per a tots.

Vosaltres, els qui passeu al davant, teniu a les vostres mans la solució a un trencaclosques, i si us asseieu a les poltrones de casa vostra, reflexioneu i penseu en el que és millor per tots, arribareu a la conclusió que si tots volem el millor, no és tan difícil seure, parlar i entendre's, deixant a banda qualsevol tipus de motiu personal que es pugui tenir: els motius personals, cadascú a casa seva.

Penseu que per desgràcia en aquest món només hi som quatre dies i no val la pena perdre el temps en ridiculeses, enveges i enfrontaments que no porten cap a res.

Que aviat arribi el dia que sense por a res pugui dir obertament que jo he escrit aquestes quatre ratlles i que els meus veïns i representants del poble em trobin pel carrer i em puguin dir, "Sí, noia, tenies tota la raó"!

Llibres

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega editarà el primer llibre de poesia de l'autora targarina Carme Estadella, titulat Heura, dins la Col·lecció Natan, publicació que suposarà el volum núm. 18 de la sèrie. Estadella, de 48 anys, ja havia publicat diferents poemes en el recull de diferents autors participants a les Jornades Literàries de les Pallargues: "Del fons i la forma" i "Del temps, de la memòria". Heura, per tant, és la primera obra íntegra com autora.

Heura inclou una quarantena de poemes que giren sobre temes ben diversos: la dicotomia entre la vida i la mort, l'amor i el desamor, vivències personals, pinzellades de crítica social,.. Estadella se sent molt satisfeta del resultat i espera continuar la seva carrera com a poeta amb noves publicacions. El llibre es posarà a la venda a partir de la propera setmana.

La presentació pública d'Heura tindrà lloc aquest divendres 6 de juny, a les nou del vespre, al Museu Comarcal de l'Urgell, on l'autora estarà acompanyada per Josep Maria Pinós, coordinador de les Jornades Literàries de les Pallargues. En aquest mateix acte, la rapsoda Paquita Balcells recitarà uns poemes del llibre, amb l'acompanyament del guitarrista Ramon Estadella, germà de la poetessa. Lloc: Sala dels Arcs del Museu Comarcal de l'Urgell (carrer Major, 11)

Llibres

Dintre dels actes de la Festa Major i formant part de l'ampli ventall d'activitats culturals, tinguè lloc al Museu Comarcal de la nostra ciutat, la presentació del llibre Les hores estimades de què és autor Josep M. Castro i Llorens. L'acte va estar presidit per Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, i acompanyaven l'autor Ramon Puig, regidor de Cultura de l'ajuntament targarí, i mossèn Josep Sanclimens, rector de la parròquia de Tàrrega, que va ser el presentador de l'autor i del llibre.

El saló noble del museu estava ple a vessar, ja que l'autor del llibre, Josep M. Castro, avui targarí fora vila, és persona molt coneguda a Tàrrega on va exercir molts anys com a mestre, a l'igual que els seus pares, al col.legi Jacint Verdaguer. A més, aquells anys va estar molt vinculat a tota mena d'activitats culturals i artístiques, sobretot a través del Centre Comarcal de Cultura, del que fou membre fundador. Formà part també de la Jove Cambra i de l'Ateneu, del qual fou una colla d'anys, secretari general.

Aquests trets bàsics, destacant el d'ensenyant, foren els que centraren les paraules d'obertura de l'acte per part de l'alcalde. Després fou mossèn Sanclimens qui justificà la circumstància de ser el presentador, per raó de la coneixença i amistat amb Josep Maria. "És un fet força especial –digué– que un surienc, que ara és targarí, presenti el llibre d'un targarí que ara es troba residint a Súria".

El llibre presentat porta aquest títol de Les hores estimades –segons l'autor– perquè respon a la satisfacció que es té d'haver arribat a la jubilació en la seva tasca docent, després de quaranta anys de professió, amb el record inesborrable de tantes hores bones (les hores estimades) en contacte amb els seus alumnes. Tants i tants alumnes com ha conegut en les escoles on ha exercit: Salardú (a la Vall d'Aran), Andorra la Vella, Cervera, Vallbona de les Monges, Tàrrega, al SEDEC (Servei d'Assessorament del Català del Departament d'Ensenyament de la Generalitat), i ja més darrerament a Súria (al Bages), com a mestre i professor de català d'ensenyament secundari a l'Institut Mig Món d'aquella vila propera a Manresa. El llibre, doncs, té aquest caràcter vivencial, fa un recorregut al llarg del curs escolar (de setembre fins a juny) a base dels refranys, adagis i proverbis antics, frases fetes, propis de cada època de l'any, convenientment amanits amb els comentaris que en faci més amena l'explicació i amb l'afegit d'orientacions i bons consells que puguin servir de guia de bona conducta humana i cívica als infants i adolescents. En realitat –segons explica l'autor– és un recull autèntic d'aquesta activitat que feia la primera estona de cada dilluns, amb l'objectiu que els alumnes anessin coneguent el més essencial de l'important pou de cultura popular com és el ric refranyer del nostre país. Era una eina més, per treballar la llengua catalana, les tradicions populars, dates assenyalades, el cicle meteorològic de l'any, etc.

Tal com va fer notar mossèn Sanclimens: "un intent de dur a la pràctica una pedagogia basada en un estil d'educació no formal, és a dir, donar coneixements no sols a través de programes estructurats, sinó fer-ho en un espai distès, de diàleg i confiança amb els alumnes. I és, des d'aquesta perspectiva, que enten drem el llibre. Principalment ara que es parla de la crisi de valors i de les dificultats de l'escola per l'educació d'actius, és bo veure diferents estils, que directament intenten despertar i comunicar l'interès dels alumnes pels nostres costums i per les nostres tradicions. Procurant fer-los descobrir aquells valors i aquelles actituds que són bàsiques per al creixement social, cultural i espiritual dels nois i noies adolescents dels quals ell té cura. I això fet, com abans indicava, amb un llenguatge senzill i planer. I és d'aquesta manera, amb aquesta eina pedagògica, que ofereix una successió d'aprenentatges, d'hàbits d'urbanitat, actituts morals, conductes positives de diàleg i de respecte, que van esdevenint sens dubte el fonament on intenta apuntalar el procés formatiu dels seus alumnes".

Hi ha encara un altre aspecte també important: és el camp de la sensibilització. De la sensibilització per la natura, pel país, per les coses senzilles, per la solidaritat... per fer que els alumnes tinguin perspectives i inquietuds que els permetin superar el bombardeig material i consumista en el qual es veuen constantment immersos."

Tal com l'autor diu a l'inici de l'obra: "no es fa camí si no es dóna la primera passa", el llibre és fruit d'un camí fet, passa a passa, d'una manera lenta, però constant. com el pagès que sembra el camp, esperant que la pluja, al moment oportú, l'assaonarà, la llavor creixerà i donarà fruit; el llibre també és com la constància d'una sembrada de llavors, i l'esperança que fructificaran."

Els aplaudiments dels assistents donaren fe de l'encert en les paraules del presentador del llibre, mossèn Josep Sanclimens. A continuació l'autor agraí amb breus i emocionats mots la presentació i l'assistència de públic i autoritats. En acabar, molts coneguts volgueren saludar l'autor, i Josep M. Castro va signar molts dels llibres com els assistents així li ho demanaven.

Postal fora vila

Escric aquesta mena de miscel.lània electoral a la nit del dia 25 de maig. Tinc la ràdio a l'orella i són prop de les deu de la nit. Prefereixo la ràdio a la televisió perquè la informació hi és més àgil.

Primera sorpresa; no s'ha produït l'esfondrament del PP, tal i com s'esperava, ans al contrari, ha repuntat en diversos llocs. Se suposa que tota aquella gent que van sortir al carrer amb el crit del no a la guerra han votat no al PP; però es veu que n'hi va haver molts que no es manifestaren, es quedaren a casa, la qual cosa no vol dir que necessàriament fossin partidaris de la guerra que propugnaren Bush de bracet amb Blair i Aznar. Aquesta, sota el meu punt de vista, és la primera de les grans sorpreses d'aquestes eleccions.

Aquí, a Barcelona, era de preveure el d'altabaix més que regular que ha sofert el PSOE amb el seu alcalde Clos, un home que la ciutat no acaba de digerir. És un xic titella i la gent no combrega amb molters de les seves idees. El Fòrum 2004 que s'ha tret de la mànega a hores d'ara el poble no sap per què serveix i em fa l'efecte que ell, tampoc; és una forma de fer barrila publicitària. Si Maragall hagués aspirat altra vegada a l'alcaldia, el resultat hagués estat ben diferent, però el seu punt de mira apunta més amunt. Haurem de continuar suportant aquest alcalde-titella al menys fins a les properes eleccions.

Pel que es veu, a Tàrrega Gené ha sofert clatellada: ara li frega els talons l'ERC i el mapa municipal haurà de canviar al no poder pactar com abans amb el PP, que, per cert, conserva l'escó. Però a l'hora en què això escric, els resultats encara no són definitius. Per altra banda no puc opinar del que passarà perquè és molt aviat i desconec els entrellats del vostre Ajuntament. Al meu poble, la Seu d'Urgell, veig que renova l'amic Ganyet, per enèsima vegada, cosa que em congratula per més que ha perdut tres escons i no podrà governar en solitari.

A destacar també el creixement dels nans, ERC i ICV, però la meva opinió, tal volta minoritària, és que quan han tocat sostre, i malgrat el seu repunt positiu, els grans continuaran essent grans.

No tinc temps per endinsar-me a la resta d'Espanya, però, com deia de bon començament, el PP ha sorprès amb el seu inesperat manteniment i fins i tot amb algun repunt local. A Madrid continuarà manant a l'Ajuntament amb Ruiz Gallardon de flamant alcalde, però no així a la comunitat autonòmica. Tot sigui pel manteniment i perfeccionament de la nostra democràcia.

En memòria

Sovint amic, massa sovint...

Com és que ens sentim així? Tan tristos, tan desmuntats, tan apagats... Josep, eres per nosaltres tot vitalitat. Coordinant amb el jovent el que ens tocava, anàvem coneixent-nos més cada vegada. Noi alegre, de saber estar, amb tu sempre hi podíem comptar. Voldríem trencar cadenes amb tota la nostra consciència, com a acte que ens allibera del malson de la impotència; tots la sentim a prop i amb sentida insistència i no ens resta més que eixugar-nos els ulls de sentiment i tristesa. És en el recordar que tirarem endavant, perquè en el dia a dia de cada moviment sempre t'hi farem present. El teu aire de xicot ajudat ens donarà alè per tenir força en els nostres pensaments. Mai mancarà aquell acudit a cau d'orella que tant ens feia riure. I en els nostres cors, el teu record tindrà sempre la flama encesa!

Fins sempre i per sempre.

La quinzena edició del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Tàrrega que organitza el grup de teatre BAT, que aquest any celebra el cinquanta aniversari, va celebrar la festa de lliurament de premis el passat dissabte en el transcurs d'un sopar espectacle en què el grup Rodamón de Terrrassa va aconseguir sis primers premis dels vuit possibles, a més d'altres segons i tercers premis. L'any passat també va aconseguir el major nombre de premis i per tant va actuar a la Fira de Teatre, cosa que tornarà a fer aquest any amb l'obra guanyadora, El labrador de mas aire de Miguel Hernández.

Cada any el grup BAT amenitza el sopar de lliurament de premis amb actuacions dels actors de l'entitat. Així aquest any els actuants van ser els joves David Pacheco, Carles Cabrera, David Pérez, Marcel Fabregat, Xavier Bernaus, Anna Cabrera, Anna Serés, Anna Nadal, Anna Boix, Núria Obach, Sandra Bosch, Laia Petit, Mariona Jové, Gemma Farré, Gina Prat, Marta Díaz i Begonya Galceran, que van oferir un show musical que van titular Hi ha roba estesa és a dir tal com dèiem abans quan es parlava de coses verdes i hi havia canalla a prop: "hi ha roba estessa". Així els joves, amb play-bak, (el que abans en dèiem escala en Hi-fi), van interpretar, amb coreografia inclosa, cançons de Paulina Rubio, David Civera, Marta Sánchez o dels televisius d'Operación Triunfo. El disseny del vestuari era de Teresa Rosinés, i a la part tècnica i de llums hi havia Joan Marc Gabernet.

Al sopar i lliurament de premis hi van assistir el president de la Diputació de Lleida, Josep Pont, l'actual alcalde Frederic Gené, i el regidor de Cultura, Ramon Puig. També hi eren presents el futur nou alcalde, Joan Amézaga, i altres regidors electes dels AIPN. El president, Josep Pont, en el seu parlament va fer referència a l'actuació dels joves de BAT i va dir que eren una esperança de futur per al grup teatral que celebra el cinquanta aniversari i el quinzè del concurs. Per la seva part Frederic Gené va dir que el grup havia de seguir comptant amb el suport de les institucions, fent una clara referència al nou equip de govern de la ciutat. Com en anteriors edicions, aquest setmanari va lliurar el trofeu corresponent a l'actriu principal, que va correspondre a Mariona Anglada, de Rodamón de Terrassa, i que va rebre de mans del nostre director Albert Pont. L'emissora municipal també va lliurar un altre trofeu, així com l'Ajuntament, el Consell Comarcal de l'Urgell, Foment Targarí i firmes comercials que cada any col·laboren en aquest concurs. El president de l'entitat organitzadora, Francesc Florensa, va agrair a tothom la col·laboració que rep l'entitat i el concurs, i va dir que aquest any havia augmentat el nombre d'espectadors i dels assistents al sopar de cloenda, de la qual cosa es va felicitar. El president també va tenir l'honor i el dolç plaer de tallar el pastís del quinzè aniversari del concurs de teatre i va recordar que el Ciutat de Tàrrega era l'únic concurs de grups amateurs de la demarcació de Lleida

.

Grup

1er premi:Rodamón de Terrassa(El labrador de mas aire)

2on premi:La K-mama de Calafell (Talió de fons)

3er premi:G.T. del casal de Sant Pere de Terras-sa (Un teatre de película)

Direcció

1er premi:	Montse Sala de Rodamon de Terrassa
	(El labrador de mas aire)
2on premi:	Silvia Bartes de G.T. del casal de Sant
	de Terrassa (Un teatre de pel.lícula)
3er premi:	Josep Melich de La K-mama de Calafell
	(Talió de fons)

Actor principal

1er premi:	Rafael Gonzalez (Talió de fons) La K-
	mama de Calafell
2on premi:	Oscar Guadayol (El labrador de mas
	aire) Rodamon de Terrassa
3er premi:	Aurelio Rodríguez (Un teatre de pel.lícu-
	la) G.T.casal de Sant Pere de Terrassa

Actriu principal

1er premi:	Mariona Anglada (El labrador de mas
	aire) Rodamon de Terrassa
2on premi:	Concha Santiago (Las tres gracias) Lap-
	sus Teatro de Palencia
3er premi:	Nena Rodríguez (Las tres gracias) Lap-
	sus Teatro de Palencia

Actors secundaris

1er premi:	Ivan Garcia (El labrador de mas aire)
	Rodamon de Terrassa
2on premi:	Toni Sans (Fuita) G.T. Deixalles 81 de
	Sant Feliu de Codines

3er premi: Esteve Cayuela (Un teatre de pel.lícula)G.T. del casal de Sant Pere de Palencia

Actrius secundàries

1er premi:	Andrea Ros (El labrador de mas aire)
	Rodamon de Terrassa
2on premi:	Judith Melendo (El labrador de mas aire)
		Rodamon de Terrassa
3er premi:	Roser Sala (El labrador de mas aire) Ro-
	damon de Terrassa

Presentació escènica

1er premi:	La K-mama deCalafell amb Talió de fons
2on premi:	Voramar Teatre d'Andratx amb Necessi-
	tem Teràpia ja!
3er premi:	G.T. Nyoca de l'Ametlla del Vallès amb
	La visita d'un inspector

Votació popular

1er (únic):Rodamón de Terrassa El Labrador de?más aire

Laia Cervelló, de 19 anys i veïna de Tàrrega, va ser la guanyadora del concurs de música Des de Verdú a la Fama amb la interpretació de la popular En ausencia de ti de Laura Pausini. Cervelló rebrà 1.200 euros i publicarà un disc amb cançons del productor Josep Maria Bossa i del guanyador d'Operació Tremp, Josep Roca.

La jove intèrpret de Tàrrega va guanyar fa dos anys un altre premi com a millor cantant organitzat per Cadena Dial.

Cervelló va ser escollida guanyadora després d'una llarguíssima gala de més de tres hores de durada en què van participar les quinze cantants del concurs.

El concurs, que es va celebrar al local social de Verdú, va ser presentat pel locutor Carles Gómez.

Jasmina Álvarez, de Verdú, va quedar finalista d'aquesta peculiar versió d'Operación Triunfo, i Anna Castellà, de Tàrrega, va ser la tercera.

Nou establiments de Tàrrega s'han acollit en un any al pla de promoció econòmica del barri antic impulsat per l'Ajuntament, que té com a objectiu evitar l'èxode de botigues d'aquesta zona. Fa anys el centre històric havia estat el principal eix comercial de la ciutat i el consistori ara vol revitalitzar-lo.

El pla municipal consisteix a oferir lloguers als comerços per un preu inferior als 60 euros mensuals, així com la gratuïtat de l'impost de béns immobles (IBI) i de la lliçència d'obertura d'un establiment comercial. Aquesta mesura afecta els negocis que s'ubiquin tant al carrer Major com a les places Major i Sant Antoni.

La iniciativa pretenia inicialment especialitzar el centre històric en establiments d'artesania i de productes manufacturats, però últimament el que s'ha fet és també subvencionar l'obertura d'un despatx d'arquitectes i una botiga d'informàtica.

Dels nou establiments que s'han acollit al pla de promoció, només tres estan en ple funcionament. Dos més estan temporalment tancats, encara que obriran per la temporada d'estiu.

Així mateix, dues botigues més seran inaugurades els pròxims dies i les dues restants que queden han començat ara les obres de rehabilitació dels locals per poder obrir més endavant.

Tàrrega acollirà aquest cap de setmana la Fira de Medi Ambient, que coincidirà dissabte amb la inauguració de la planta de compostatge, una instal.lació que tractarà 12 mil tones de residus l'any.

El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, serà l'encarregat d'inaugurar la planta, que ha costat 2,5 milions d'euros. Al principi tractarà els residus de l'Urgell, encara que en el futur també podria donar servei a la Segarra i el Pla, segons la presidenta del Consell de l'Urgell, Rosa Maria Mora. Durant el cap de setmana hi haurà autobusos gratuïts des de la plaça del Carme perquè els interessats visitin la planta.

La Fira de Medi Ambient dedicarà, en la quarta edició, un apartat especial als jocs ecològics. La plaça i el carrer Major es convertiran en una gran ludoteca d'ecologia. A més la fira tindrà l'aparador més gran en novetats de tecnologia ambiental, amb unes setanta parades.