CiU hauria estat la llista més votada en les eleccions municipals si no fos per l'aparició de desenes de paperetes amb el nom del número cinc de la llista, Jaume Aligué, ratllat, fet que va propiciar que aquests sufragis fossin considerats com a nuls. Fonts de la federació nacionalista de Tàrrega consultades van reconèixer que el nombre de paperetes de CiU amb el nom d'Aligué ratllat va ser superior a la diferència de vots per la qual l'AIPN va guanyar la federació nacionalista, que va ser de trenta-un. Fonts pròximes a l'actual regidor d'Urbanisme en funcions van explicar que aquest fet es deu "a una confabulació".

S'ha de recordar que la inclusió de Jaume Aligué a la llista de Convergència i Unió ja va provocar polèmica dins de la federació nacionalista abans de la configuració de la candidatura. Diversos membres del Comitè Local d'Unió, entre ells el seu president, Felip Robinat, van dimitir perquè la cúpula de la federació va impedir que es votés la llista i va evitar, d'aquesta forma, que es vetés Aligué. Precisament fa quatre anys també es va donar una situació similar, ja que CiU va obtenir vuit dels disset regidors de la corporació de Tàrrega i es va quedar a tan sols cinc vots del novè, que li hauria donat la majoria absoluta.

En aquella ocasió, el nombre de paperetes nul.les perquè el nom d'Aligué estava ratllat també va ser superior als cinc.

D'altra banda, Frederic Gené va mantenir la setmana passada diversos contactes amb ERC per intentar negociar un possible govern de coalició. CiU i ERC tenen cinc i tres regidors, respectivament, per la qual cosa necessitarien del suport del PSC o el Partit Popular per arrabassar l'alcaldia al cap de la llista més votada, Joan Amézaga (AIPN), segons fonts pròximes a Convergència i Unió. Les mateixes fonts van assenyalar que Gené estaria fins i tot disposat a cedir l'alcaldia al republicà Jordi Ramon.

El públic va oferir dissabte 31 de maig una bona acollida a la primera festa senegalesa, en un dinar que va reunir unes dues-centes persones. L'entitat senegalesa que organitza l'esdeveniment pensa repetir-lo l'any que ve.

AIPN, PSC i ERC van arribar dissabte 31 de maig a una principi d'acord per formar un govern de coalició que tindia com a alcalde el candidat més votat, l'independent Joan Amézaga, i acabaria amb els 12 anys d'alcaldia del convergent Frederic Gené, que va obtenir el mateix nombre de regidors: cinc.

Tant Amézaga com el socialista Pep Sort i el republicà Jordi Ramon van destacar el bon ambient de la negociació i la bona voluntat de cara a arribar a un pacte.

Trobada dels portaveus

Els portaveus de les tres formacions polítiques van mantenir una trobada i van acordar com a principals línies d'actuació del nou ajuntament donar un impuls a la participació ciutadana i reforçar els pobles agregats. Segons Amézaga, la intenció és fer consultes populars a les pedanies a fi d'estudiar l'eventual dotació d'una autonomia més gran si així ho volen. A la reunió també es va acordar dividir el govern municipal de Tàrrega en cinc grans àrees: finances, urbanisme, serveis socials, governació i una cinquena que englobaria cultura, esports i educació.

En el cas de concretar-se l'acord, el futur equip de govern comptaria amb una àmplia majoria, amb onze dels disset edils del ple (AIPN cinc, PSC tres, ERC tres). El PP va obtenir un regidor.

La candidatura d'AIPN de Verdú, formada per militants de CDC, va explicar divendres a nombrosos veïns els passos seguits per impugnar quatre paperetes, després que l'escrutini donés a Eulàlia Solsona (Independents) quatre vots més que a Pep Riera (AIPN). Riera va explicar que informen "per suavitzar la crispació social que viu Verdú". La Junta Electoral decidirà aviat si anul.la les paperetes.

Cinc cantautors de diferents territoris de parla catalana van participar dissabte en la Primera Nit de la Cançó al Teatre Ateneu.

La 19 edició de la Marxa Ecològica i per la Pau organitzada pel grup escorta Terraplana de Belianes va convocar dissabte 24 de maig, malgrat el mal temps, més de cinc-centes persones. La majoria dels participants van recórrer la ruta amb bicicleta, encara que també hi va haver persones que ho van fer en patinet o corrent. La marxa, un dels actes més reivindicatius de la comarca, va començar a les nou del matí i va finalitzar cap a la una del migdia. Els ciclistes van fer la primera parada a Bellpuig i van continuar fins a Vilanova de Bellpuig i Arbeca. Finalment es va llegir un manifest en què es va recordar la guerra de l'Iraq i el desastre del Prestige i es va reclamar un desenvolupament sostenible i una major dedicació a la pau.

L'Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) preveu obrir la seva oficina a la ciutat de Lleida al llarg del pròxim mes de juny i, a més, comptar amb un punt de suport, previsiblement a Tàrrega, per poder atendre les necessitats del sector agrari derivades de les obres del canal Segarra-Garrigues. Així ho van explicar fonts de la institució, depenent de les conselleries d'Agricultura i Economia.

En el cas de la ciutat de Lleida, l'ICCA ja compta amb un local al número 163 del passeig de Ronda que ha començat actualment els treballs de selecció de personal i, com a mínim, suposarà la contractació de dos persones.

La direcció de l'institut ha decidit recentment afegir a la seva xarxa un punt d'atenció a Tàrrega tenint en compte que les obres del canal Segarra-Garrigues poden generar per a l'entitat finançera de l'ordre de 17.000 operacions, segons les fonts.

Fins ara l'ICCA només compta amb oficines a Barcelona i la seva descentralització a les comarques de Lleida és l'única prevista per l'institut, tal com va anunciar a finals de l'any passat el conseller Josep Grau.

El responsable del sector fructícola de Joves agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Josep Antoni Ortiz, es va mostrar satisfet per les previsions de l'ICCA, ja que la seva organització reclamava la presència de l'institut a la provincia, on té bona part dels clients.

Un veí d'Anglesola va trobar al seu hort un bolet de 2,5 quilos i en forma de pilota de futbol, tot i que desconeix de quin tipus és. *

Ensenyament

El passat dimecres 21 de maig a partir de dos quarts de deu del vespre, els alumnes de segon de Batxillerat i de cicles formatius del Col·legi Sant Josep celebraren la tradicional festa de lliurament de les orles. L'acte s'inicià amb els parlaments de la directora del centre, Rosa Estruch; de la presidenta de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), Pilar Coletas, i dels respectius tutors de segon de batxillerat i cicles formatius, Joan Novell i Glòria Pastor. De les seves paraules, a més de savis i experimentats consells, es féu palpable l'emoció amb què s'acomiadaven dels estudiants, en una nit realment màgica.

Després del gran èxit de la vetllada poètico-musical celebrada per Sant Jordi a l'escola, els alumnes i el professorat decidiren, amb gran encert, introduir la poesia i la música dins la cerimònia, amb la qual cosa els sentiments afloraren encara més a l'exterior de cada un dels assistents. A més cal dir que els alumnes anaven vestits de gala, amb elegants vestits de nit que conferien a l'acte gran solemnitat.

Després que personalment a cada estudiant se li lliurés l'orla de mans dels tutors i de la directora de l'escola, enmig dels animosos i sentits aplaudiments de tot l'auditori, el desenvolupament de la festa féu un gir radical. I és que ja s'havien fet totes les formalitats i llavors era el moment de deixar pas als vertaders protagonistes de la festa els nois i noies de segon de batxillerat i cicles formatius. Pel que fa als preuniversitaris, van amenitzar la festa amb un humor subtilment satíric però de bona fe tot representant un original show. Ja havien estat obsequiats amb les orles, amb un CD interactiu sobre la seva estada a l'escola i amb un interessant llibre sobre la història de l'església targarina escrit pel seu tutor. Així doncs, ara tocava que fossin els professors aquells qui rebessin la "llicenciatura" corresponent. Els batxillers creàrem una universitat imaginària, anomenada "És la vida, és batxiller", la qual otorgava títols als diferents professors i els feia llegir respectivament curioses frases, sovint anècdotes que durant els dos anys de batxillerat hem anat anotant i guardant. Sembla que l'espontaneïtat va primar en aquest peculiar lliurament, cosa que donà lloc a moments divertits i, fins i tot còmics.

Posteriorment els alumnes de cicles formatius feren el seu original show. També amb humor, nomenaren cada professor com a "miss" d'alguna cosa, com si es tractés dels típics concursos de bellesa. Després de tot, els batxillers llegiren un text de cloenda molt emotiu, marcat pels anys viscuts al Sant Josep i per la incertesa que sempre depara el futur. En aquest s'acomiadaven del centre i dels professors amb la més sincera nostàlgia i melangia en veure el final d'una era molt important. I és que els lligams entre nosaltres, i amb els professors, han estat massa importants com per oblidar-los tan fàcilment.

Ben entrada la mitja nit, la part oficial de la festa va concloure amb un refrigeri ofert pel col·legi, en el qual familiars, alumnes i professors pogueren conversar distesament. Com és costum, per als joves guardonats la vetllada tot just havia començat ja que, en l'ambient totalment diferent d'un conegut pub targarí, la música i la gresca van continuar fins a altes hores de la matinada. Així s'arribava al punt àlgid d'una memorable etapa de les nostres vides, un dia que de ben segur quedarà gravat en la memòria de tots nosaltres per sempre més.

Ensenyament

Gràcies a la dedicació i esforç de la Coral de l'Escola Pia, formada per alumnes de quart, cinquè i sisè de primària, enguany ha estat possible presentar-se al concurs de corals i escoles de Catalunya "El país a l'escola".

Arribar a aquest concurs no ha estat gens fàcil, per això el passat 30 d'abril vam anar a Ràdio Tàrrega per enregistrar un CD per enviar al concurs. Malgrat els nervis de fer una gravació així, tot va anar perfecte i les cançons que vam cantar, L'hereu Riera, Cançó de bressol per una princesa negra i El bon caçador, van quedar molt bé.

El jurat del concurs després d'escoltar totes les cançons presentades va decidir que la nostra coral mereixia arribar a la semifinal del concurs, és a dir, que estàvem entre els millors quinze grups de tot Catalunya.

La veritat és que això ja és tot un èxit i vam estar molt contents de poder anar a Barcelona a l'Ateneu Barcelonès per cantar davant d'un jurat que va avaluar la nostra interpretació. La classificació final de la nostra coral va ser un meritori setè lloc.

En resum, un molt bon any de la nostra coral amb diverses actuacions que només volen transmetre l'estima per la música i, en especial, l'interès per les cançons tradicionals catalanes.

Entitats

Els dies 7 i 8 de juny Tàrrega celebra per quart any consecutiu la Fira del Medi Ambient. A l'organització de la fira, que corre a càrrec del grup ecologista GEMA, s'hi han sumat aquest any l'Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l'Urgell. Des de l'organització es planteja la quarta. edició d'aquesta fira com de transició cap a la veritable consolidació d'aquest certamen que pretén esdevenir la genuïna fira de les innovacions tecnològiques en medi ambient de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Amb la celebració d'aquesta fira, Tàrrega vol esdevenir un punt de referència en medi ambient. De fet, Tàrrega ja ha estat protagonista en temes mediambientals en esdevenir la primera ciutat espanyola que ha regulat la contaminació lumínica aprovant-ne una ordenança municipal, i també ha estat la primera ciutat espanyola a posar a la venda biodiesel per a vehicles. Ara amb la Fira del Medi Ambient es pretén també que sigui la primera ciutat espanyola que lidera la promoció de jocs ecològics, tradicionals i creatius. Per aquest motiu la fira d'enguany dedicarà una especial atenció a la pràctica d'aquests jocs, amb un espai especialment habilitat a la plaça Major. A més a més, la quarta. edició de la Fira del Medi Ambient engloba tota una altra sèrie de sectors, com són els productes naturals i ecològics, la bioconstrucció, les energies renovables, les tècniques naturals, els serveis mediambientals, l'oci i el turisme, l'ensenyament i la cultura, les entitats socials, les taules rodones, o les conferències i els tallers.

Una de les novetats d'aquest any és que la Fira del Medi Ambient es desenvolupa en diferents espais de la ciutat. El carrer Major, la plaça Major, el carrer del Carme i la plaça del Carme són els eixos centrals del certamen; però també es realitzaran activitats a l'Escola de Capacitació Agrària, amb la celebració de conferències sobre biocombustibles i energies renovables el dissabte a la tarda. D'altra banda, la sala de la Mútua Intercomarcal també acollirà diumenge interessants conferències: una proposta per a realitzar un pla d'ambientalització de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, la presentació del cicle formatiu de química ambiental, o el tractament dels purins de porc.

I un altre dels espais emblemàtics d'aquesta fira és la nova planta de compostatge que s'inaugurarà al costat de l'abocador comarcal, a la partida de l'Ofegat de Tàrrega, i que es podrà visitar els dies 7 i 8 de juny a partir d'un servei d'autobús gratuït que des del carrer Comabruna s'oferirà a tots els ciutadans i ciutadanes així com als visitants de la fira interessats a conèixer aquesta nova instal.lació per al tractament de la fracció orgànica de les escombraries. El recorregut d'aquests autobusos inclourà també una visita a la nova deixalleria de Tàrrega. Tots els assistents seran obsequiats amb bosses compostables, un test i una planta.

Per més informació visiteu la pàgina web de la fira: www.firamediambient.com

Partits polítics

Fa una setmana varen celebrar-se les eleccions per escollir els edils de la ciutat i Tàrrega va participar de forma majoritària, 68,6% de participació, un 10% més que les passades eleccions, Catalunya va pujar un 5%, l'altre 5% l'hem d'atribuir a la capacitat dels polítics locals d'engrescar els electors.

Vull donar les gràcies als 7.020 targarins que varen acudir a les urnes per expressar la seva opinió, sobretot als 1.366 que confiaren en la nostra candidatura, en el nostre equip, en el nostre programa.

Les dues terceres parts dels targarins han votat les esquerres, una ciutat en què no havien guanyat les eleccions municipals ni en el temps de la república. No crec que Tàrrega hagi canviat de sobte. El que Tàrrega demana és un canvi; un canvi de persones, de programa i de manera de fer política; per tant, nosaltres hem de ser conseqüents i farem el que demanen els targarins.

Us puc dir que estem treballant per conseguir l'objectiu del canvi, el programa del canvi i la política del canvi. No us defraudarem, serem la coalició de tots els targarins, serem l'equip que governarà perquè Tàrrega recuperi el protagonisme i els targarins la il.lusió.