Senyor director,

Jubilo, jubilare..., festejar quelcom important, en aquest cas voldria dir alegrar-se per la feina feta que dóna pas a una època de gaudiment de temps que permet fer o no fer, però sí viure lliure d'horaris, del treball –que ja el van fer– per guanyar-se el sosteniment propi de la família, i els qui l'Estat té la responsabilitat de pagar unes pensions que haurien de ser dignes i dignificadores dels qui les donen i dels qui les reben.

El grup de Kairoi canta una versió del Parenostre que m'ha cridat l'atenció. Diu: "Dóna'ns avui el pa guanyat amb el nostre treball, guanyat amb la nostra suor, guanyat amb aquestes mans nostres..." I m'ha portat a pensar en milions de persones "jubilades" que malviuen amb pensions de misèria, de trenta-sis mil, quaranta-cinc mil, cinquanta mil pessetes... i als qui com una mesura de gràcia en temps que són necessaris els seus milions de vots se'ls concedeix "per gràcia" una quantitat que no dóna ni per un tiquet d'autobús. Cal ser miserables burlar-se dels més febles, dels qui no tenen veu, se'ls silencia, i se'ls fa callar fàcilment perquè són pobres en molts aspectes.

Em ve a la ment la imatge del Palau de Sant Jordi amb milers de padrins portats a celebrar l'apujada (?) de les pensions, a donar-ne gràcies, amb la seva presència, al mag que ha fet possible un tan gran miracle, a l'heroi que ha guanyat una tan gran batalla, naturalment, si els ha concedit un tan gran do com són les dues-centes pessetes mensuals que cobraran de més, què menys que ser agraït i dòcilment acceptar la coacció i donar-li el seu vot?

Voldria recordar a l'artífex d'aquesta faraònica que aquests padrins són els qui han construït la societat de què ara gaudim, ho han donat tot, han construït el país materialment, econòmicament, socialment, ells han fet les carreteres, els metros, les obres, ells han fet les construccions de les preses que ens donen energia, han treballat a tot un ventall d'estaments que tenim, a pagès, a les mines... i un bon nombre d'ells han militat clandestinament als sindicats i s'han jugat el pa dels fills i la llibertat per aconseguir salaris dignes, vacances, les jornades de treball de vuit hores i les extres pagades, pagues extra i de beneficis, els subsidis d'atur i tantes i tantes millores de què avui tots gaudim i que n'han fet el que en diem "l'estat de benestar". També en les seves lluites van fer una grandíssima aportació a la caiguda de la dictadura i en la construcció de la democràcia.

Bé, aquestes persones tenen dret a un salari digne, suficient i just, un salari que sigui el just reconeixement al treball amb què han fet el país perquè els avenços de què ara gaudim són ells els qui els han fet possibles. Són els seus diners pagats per avançat, són els seus estalvis confiats a la seguretat social i que ara tenen tot el dret a recuperar en forma de pensions tan dignes com ho eren les quantitats que tributaven obligatòriament. I tenen tot el dret a tenir veu i canals on es puguin fer sentir, tenen tots aquests drets perquè van complir amb els seus deures amb escreix.

Però reconeixem que ells han estat, cadascú al seu nivell, els constructors del benestar de què ara gaudim? Doncs com és possible que consentim que rebin unes pensions de misèria que no els donen "el pa de cada dia guanyat amb el nostre treball, amb la nostra suor, amb aquestes mans nostres", com canten els joves de Kairoi? I com és possible que no sentim en la nostra dignitat la fuetada burlesca i cruel d'una "mesura de gràcia" concedida per "gràcia i favor" de qui té l'obligació de vetllar pels qui li han estat confiats?, perquè tinguin una vida tan digna com la té ell, i bé que l'ha aconseguida i asseguda pels seus fills.

És un miserable el governant que permet que els més desfavorits dels seus governats tinguin sous de misèria.

Ésser senyor vol dir cuidar-te dels teus i teus; per un governant, són tots els qui han servit a la societat donant tot el millor que han tingut: la salut, el treball, els millors anys de la seva vida.

No volem mesures de gràcia miserables, tampoc les volem en temps d'eleccions que fan que estiguin enverinades, no volem un Estat social de benestar, volem un Estat social de justícia que doni a cada persona el que s'ha guanyat justament i volem un Estat social just que tingui misericòrdia dels més febles. Continuen els de Kairoi: "no t'oblidis dels més febles, ja n'hi ha prou de tant dolor", i "no ens deixis caure mai en la temptació de no dignificar amb el nostre actuar els qui se'ns han encomanat".

Les vies de comunicació i la millora de les infraestructures de la Fira de Teatre seran dos dels objectius prioritaris de l'Ajuntament de Tàrrega per l'any 2000. Així ho va assenyalar l'alcalde en el tradicional dinar Cap d'Any que el consistori ofereix als mitjans informatius. Els pressupostos i l'acció de Govern de l'Ajuntament aniran dirigits principalment a solucionar els problemes de les vies de comunicació. Així, per exemple, es preveu que s'iniciarà aviat la primera fase de les obres de la via del tren. Gené va destacar que aquest era un vell projecte pel qual s'havia lluitat molt. També continua estant entre els objectius del consistori la millora de la travessia urbana de l'antiga N-II. Més polèmica generaran altres projectes, com la possible construcció de l'autovia Montblanc-Cervera. Cal recordar que als pressupostos de l'Estat hi ha una partida de cent milions de pessetes destinada a l'estudi del projecte que uniria Montblanc amb l'eix transversal. Tanmateix, des de l'oposició, el líder d' AIPN, Joan Amézaga, va assenyalar que s'ha de reivindicar i, per tant, arreglar l'actual C-240 ja que "és la via natural entre Tàrrega i Montblanc ". Amézaga va afegir que "seria un greu error considerar compatible la millora de la C-240 i la construcció de l'autovia ja que les Administracions no han d'invertir en dos traçats paral.lels".

Un altre dels objectius que l'Ajuntament s'ha marcat per aquest nou any és el d'intentar aconseguir una nova ubicació per al càmping de la Fira de Teatre ja que els terrenys de l'actual són insuficients. Tot i això, Gené no es va mostrar gaire optimista i va assenyalar que serà difícil trobar un emplaçament que reuneixi les condicions necessàries abans de la propera edició

Per una altra banda, Gené va apuntar que la companyia teatral Els Comediants podria participar en la vintena edició de la Fira. Gené va fer aquest comentari després de ser el convidat d'honor –com a president del Patronat de la Fira– d'una de les representacions diàries que Els Comediants realitzaven davant de la Pedrera de Barcelona preparant l'arribada de l'any 2000.

Aclariment

A l'última edició de Nova Tàrrega, a la informació sobre l'incendi de la nau d'Anfisa al polígon industrial Riambau, malgrat que hi posava aquest nom, en dos paràgrafs es va "colar" el nom d'Anfigraf, que és el d'una altra empresa, la qual edita aquest setmanari, i que no va patir les conseqüències de l'incendi. Demanem excuses per la confusió i les possibles molèsties.

Com cada any, el Parc de Nadal de Tàrrega ha obert les portes durant aquestes vacances per entretenir els més petits de la ciutat. Cada tarda, entre vuit-cents i nou-cents nens i nenes han passat per les instalacions de l' l.E.S. Manuel de Pedrolo on han pogut gaudir d'un gran nombre d'activitats. Així, a més dels clàssics i exitosos tallers de fang, de vidre, de cistelleria, de cuina, i dels circuits de motos i de cotxes, aquesta edició ha ampliat la seva oferta. S'ha presentat per primer cop la Zona Up, on s'han ubicat els tallers destinats als nois i noies més grans de dotze anys. Aquí es podien connectar a Internet, fer el diari del parc, canviar d'imatge a la perruqueria o aprendre els trucs dels discjoqueis.

Les actuacions en directe d'animació, de dansa i de cançons han estat una altra de les novetats d'aquesta edició. La companyia de dansa Nats Nuts de Barcelona va ser la primera de visitar el parc. Ho va fer el dia 28 de desembre quan va presentar un espectacle titulat Caixes: una divertida coreografia pensada especialment per als infants. Les cinc ballarines que van pujar a l'escenari de la sala d'actes de l'institut van dansar i jugar amb caixes de cartró al ritme d'una música de percussió. Un altre dels espectacles que es van presentar va ser el del cantant Rah-mon Roma. Cal destacar també la Tarda de Cinema, que va tenir lloc el dia 31 als Cinemes Majèstic, on es van projectar dues pel.lícules: Mulan (doblada al català) i Mi marciano favorito.El preu per accedir al recinte i poder gaudir de totes aquestes activitats era de dues-centes pessetes cada dia, tot i que també existia la possibilitat de comprar un abonament que costava mil dues-centes pessetes.El parc de Nadal de Tàrrega, amb catorze anys de vida, és el més veterà de les comarques de Ponent.

L'alcalde de Tàrrega i president del Patronat de la Fira de Teatre, Frederic Gené; el gerent de la Fira, Pau Llacuna; el director artístic, Joan Anguera, i el cap de la policia local, Francesc Martí, van ser els convidats a una de les representacions que Els Comediants realitzaven diàriament davant la Pedrera per celebrar l'arribada del 2000. Concretament, a la del dia 29 de desembre.

Els representants de la Fira van expressar els seus desigs per l'any 2000 en un manifest que van llegir davant de la Pedrera: "volem que la Fira sigui una fàbrica de somnis en un món d'il·lusions, uns carrers plens d'aventures, un taller de noves oportunitats i un punt de llibertat. Brindem perquè la comunicació artística sigui essencial en el segle XXI i perquè nosaltres puguem contribuir a fer-la més fluïda, més viva i més universal".El mateix dia també va intervenir en l'acte el biòleg Ramon Foch.

El Consell de Ministres va donar el passat dia 30 de desembre llum verda a la constitució de la societat estatal que finançarà el Segarra-Garrigues, organisme que neix amb un capital nominal de 27.000 milions de pessetes i que dirigirà el president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Tomás Sancho. La societat, amb seu a Lleida, s'encarregarà de posar en marxa les obres després d'un retard de més de quinze anys. La ministra Isabel Tocino la presentarà a la subdelegació del Govern després de Reis.

Els 27.000 milions hauran de sufragar el total de les obres, com les connexions de la presa de Rialb amb el futur canal, la conducció principal, l'enllaç amb el canal d'Urgell i el pantà d'Albagés.

La societat serà presidida per Tomàs Sancho, tot i que cal recordar que aspirava al càrrec l'exconseller d'Agricultura, Xavier Marimon. No obstant el mateix Sancho va assegurar en la seva última visita a Lleida que veuria amb bons ulls que entrés en el futur consell d'administració.

Segons el diputat del Partit Popular Ignasi Llorens, aquest òrgan gestor tindrà un comitè que integraran tres representants de cada administració i un dels regants, a més d'un equip tècnic d'unes dotze o catorze persones. Llorens va apuntar que serà la mateixa ministra Tocino qui anirà a Lleida a presentar la societat la setmana del 10 al 16 de gener. Així mateix, va assegurar que aquesta aprovació dissipa els dubtes i les crítiques del PSC, "que no assimila que hagi sigut el PP qui hagi impulsat el projecte", i va matisar que si el PSOE guanya les pròximes eleccions generals aquest ritme es bloquejarà.

La constitució de la societat estatal del Segarra- Garrigues és un pas decisiu per a l'inici de les obres, que arrosseguen un retard de més de quinze anys. El govern aportarà 54.000 milions a través d'aquesta societat, dels quals posteriorment els regants n'hauran de pagar el 50% en vint-i-cinc anys. Per la seva part, la Generalitat aportarà 110.300 milions de pessetes, segons el protocol que van firmar les dues administracions, en què es comprometen a tenir enllestit el canal abans del 2005.

El consell Comarcal de l'Urgell va aprovar en l'últim ple, que es va celebrar el passat dia 30 de desembre, adherir-se a la moció que fa dues setmanes va presentar l'Ajuntament de Tàrrega, en què es demanava la gratuïtat del peatge de l'autopista A2 per a tot tipus de vehicles mentre durin les obres del tram Cervera-Igualada de l'autovia.

Segons va explicar el president del Consell Comarcal, Pere Grau, aquesta petició pretén millorar la fluïdesa del trànsit de l'N-II mentre durin les obres de l'autovia i reduir el nombre d'accidents. Cal recorda que en el període de temps que van durar les obres del tram Lleida-Tàrrega l'índex de sinistralitat va ser molt alt. A més, es busca incentivar la desviació de la circulació per l'Eix Transversal fins a Manresa, i d'allà fins a Barcelona per la autopista A-18. Per aquest motiu, el Consell, igual que l'Ajuntament de Tàrrega, va fer extensiva la petició del peatge gratuït per l'A-18 al tram Manresa Barcelona.

D'altra banda, el ple del Consell Comarcal va aprovar el pressupost per aquest any. En total s'administraran uns nou-cents cinc milions de pessetes, dos-cents milions més que l'any passat. Una de les obres més importants que abordarà, l'any 2000 el Consell és la quarta fase de les obres que permetran la portada d'aigües a la vall del riu Corb (Nalec, Ciutadilla i Guimerà). A més, el Consell va presentar l'edició d'uns opuscles que marquen cinc itineraris de l'Urgell que es poden fer a peu: La ribera del Sió (16 km), La serra del Montclar (18 km), La Bovera i el riu Corb (7 km), La serra del Tallat (16 km) i La Baronia de Maldà (15 km). D'aquests opuscles se n'han editat tres mil exemplars per intentar impulsar el turisme de la zona.

Batuda antidroga del mossos d'esquadra a Tàrrega

Una desena de mossos van participar el passat 29 de novembre en un escorcoll al pub L'Amagatall de la ciutat. Segons van indicar fonts de la policia autonòmica, es buscava droga. Després es van negar a oferir més detalls ja que no es descarta la possibilitat de practicar nous escorcolls. Cal assenyalar que aquesta és la segona operació antidroga a Tàrrega en dos mesos, després que la guàrdia civil també escorcollés un pis de la ciutat el passat mes d'octubre.

Claravalls va celebrar el diumenge dia 2 de gener la tercera plantada d'arbres, que es va acabar amb un balaç força positiu: més de cent cinquanta persones van participar-hi i van aconseguir plantar uns setanta pins al turó de les Tres Creus.

Aquest any el nombre de arbres no ha estat tan elevat com en les anteriors edicions, quan es van arribar a plantar més de cent pins. En aquest sentit, l'alcalde pedani de la població, Gaspar Calderó, va assenyalar que "plantar un arbre és fàcil; allò que costa és cuidar-lo", i va afegir que de cara a l'any vinent potser seria necessari dedicar-se només a vigilar l'estat dels pins que ja omplen el turó. A l'acte també hi va assitir l'alcalde de Tàrega. La festa va finalitzar amb un esmorzar popular al mateix turó per a tots els participats.

Aquest acte és una inciativa de l'Associació de Veïns de Claravalls, que compta amb la col.laboració del'Ajuntament de la localitat, que és qui proporciona els arbres. Després d'aquesta edició ja hi ha gairebé tres-cents pins al turó.

La Coral Joia de Maig d'Anglesola ha complert cinquanta anys, mentre que la seva branca infantil, la coral Dolces Veus, ja ha arribat als trenta. Per celebrar aquest doble aniversari, les dues agrupacions van oferir el dia de Sant Esteve un concert a l'auditori de Santa Anna de la localitat, que es va omplir de gom a gom.Primer van actuar els més petits, dirigits per Maria Teresa Domingo. Tot seguit, la Coral Joia de Maig va escollir per a l'ocasió un clàssic repertori de nadales.