SALUTACIÓ

Entre tots ho hem aconseguit: la Festa Major de Maig és la Major Festa de l'any. Tot començarà quan el pregoner, aquest any el Sr. Lluís Foix, director adjunt de La Vanguàrdia, glossi amb tota solemnitat les festes dels nostres patrons: la Mare de Déu de l'Alba i les Santes Espines.

A partir d'aquest moment, i fins diumenge, festejarem un llarg i intens programa:

A la plaça Major el nostrat Ball de l'Eixida, ancestral, obert, congrega més dansaires que mai. L'Home de la Barra torna a encaterinar menuts i grans tot omplint el carrer d'exclamacions d'admiració. Teatre, música i foc "dels de casa" alternen un cartell amb espectacles, concerts i atraccions de gran anomenada. "Els esforçats de la ruta" pedalegen de nou sobre els seus velocípedes giravoltant una i altra vegada el retrobat circuit urbà. Els gegants, centenaris els uns, jovencells els altres, semblen més alegres que mai en sentir al seu voltant les entremaliadures dels recuperats capgrossos. El nostre esbart, l'Esbart Albada, fidel a la cita, ens delecta amb galana gràcia. El vermut popular congrega al Pati una aital generació que fa insuficients les previsions més optimistes. El Firacóc i l'Aplec del Cóc omplen a vessar la gran plaça. Concert de tarda, tast de cóc, conversa amical, moments insuperables. Moments de festa i amistat. Moments que volem compartir amb els familiars i amics. Per això ens satisfà tant poder compartir-los amb els targarins fora vila, així com amb els germans de Blaye.

A Tàrrega fem festa grossa i ningú serà excusat de no passar-s'ho d'allò millor. En nom propi i del Consistori, us desitjo una bona Festa Major de Maig.

MIRÓ, Enric. Compositor, director d'orquestra, arranjador, pianista, crític (Tàrrega, Espanya, 13 de novembre de 1879 - Montréal, Canadà, 19 de juliol de 1950).

Va fer els seus primers estudis musicals al monestir de Montserrat, a Catalunya, amb el Pare Domingo de Guzman. Després va estudiar al Conservatori de Barcelona amb Bienvenido Socias (1895). Va passar a França com a director d'una companyia d'òpera (1898) i va arribar a Montreal el 1901. La seva Missa Solemne va ser escoltada per primera vegada al Monument national de Montreal (1904). Durant el curs dels quaranta anys següents va ser actiu com a compositor, director d'orquestra, arranjador, pianista i professor. Lucio Agostini, Fleurette Beauchamp i Rafael Masella van ser alumnes seus. Va ser director musical de la Berliner Gramophone Co. (1916-21) i de la casa Compo. Les Passe-Temps del 8 de maig de 1915 recorda que una òpera de Miró, A Million Dollar Girl, va ser representada una vegada a Montreal. La seva opereta Le Roman de Suzon, va ser cantada al teatre Princess de Montreal (1914), i es va reprendre la interpretació per la Societé canadienne d'opérette al Monument national de Montreal el novembre de 1925 i a Sherbrooke el setembre de 1926. Basada sobre catorze temes canadencs-francesos, la seva cantata Vox Populi per a orquestra, cors i solistes, va ser creada el 6 de novembre de 1928 sota la direcció de Jean Goulet al Monument national de Montreal. Es va interpretar novament a Holyoke, Mass., el 19 d'abril de 1929 i Miró la va dirigir a l'estadi de Montreal el 24 de juny següent. Va continuar donant classes, fins i tot després de la creació de la seva Symphomie canadienne el 27 d'octubre de 1931. Va ser director d'orquestra d'una sèrie consagrada a l'opereta i a l'òpera d'estudi radiofònic de la CN (1930-31) on va ser interpretades algunes de les seves obres. Va participar en el primer concurs de composició organitzat per la SCSM (1936) i va guanyar el premi Jean-Lallemand per les seves Scènes mauresques. L'obra va ser representada a l'auditori Les Plateau el 3 d'abril de 1936 sota la direcció de Wilfrid Pelletier. Una segona opereta, Lolita, amb el llibret d'Armand Robi, va ser presentada a la SRC el 9 de gener de 1944. Miró és també l'autor de suites simfòniques, com Luxor, que apareix al catàleg de l'edició belga-canadenca, de dos concerts per a violoncel, de peces per violí i d'un nombre considerable de melodies, cançons i romances per veu sola i per cor. Va ser actiu com a director d'orquestra a l'opereta, als concerts i a la ràdio, d'on va ser un dels pioners. Les seves sèries d'emissions a la SRC Sevillana i Mexicana, consagrades a la música d'inspiració espanyola, van conèixer un gran èxit. Moltes de les seves obres van ser publicades a la revista la Lyre, a la qual ell igualment va col.laborar com a assagista i crític. Va participar com a director d'orquestra en l'enregistrament, sota les firmes HMV, Apex i Starr, de discs amb títols que sortien amb l'epígraf "En remontant les années".

El seu nom va ser donat a una avinguda de Montreal el 1962.

Actualment a l'Arxiu Comarcal de Tàrrega es troben les següents obres d'en Miró: Scenes mauresques, per a piano; Tota Pulchra, per a veus masculines; a més del O Salutaris per a veus femenines i orgue provinent de l'Arxiu Musical de Montserrat. La Coral Ramon Carnicer està en el procés de recopilar el màxim d'obres musical d'aquest insigne compositor targarí per tal de donar a conèixer la seva música.

Proper concert de la Coral Ramon Carnicer

A poc temps ja de la Festa Major, la Coral Ramon Carnicer prepara el seu tradicional concert per tal avinentesa amb la màxima il.lusió. En el programa, obres de Mozart, Brahms, Toldrà i els targarins Ramon Carnicer i Enric Miró. *

Fotos J. Solé

Interessant setmana la viscuda per professors i alumnes de l'Escola de Música de Tàrrega amb motiu de la tradicional diada de Sant Jordi. Un any més hem pogut gaudir de les acostumades audicions a l'Ateneu on l'alumnat mostra el seu treball tècnic i artístic a un públic format per familiars i amics.

A més d'aquestes cinc audicions capvesprals, l'escola ha celebrat també una profitosa setmana cultural plena d'activitats diferents a fi que els alumnes poguessin gaudir la música amb nous i útils aspectes pedagògics al marge de les classes habituals que reben.

Aquests dotze programes han estat els següents: "Instruments de picar, bufar i rascar", a càrrec de la professora Helena Pallarés; "Taller d'instruments Orff", per Anna Gomà; "Instruments de material reciclat", impartit per Francesc Miralles; "Música de cambra-jazz", a càrrec de Mercè Salvadó; "La llegenda de Sant Jordi", per Helena Pallarés; "La informàtica musical", per Ramon Montraveta; "Tècnica vocal", a càrrec de Maria Rosa Tamarit; "Els compositors targarins i les seves obres", amb Helena Pallarés, i per acabar, tres espais dedicats a sengles instruments (trompeta, contrabaix i guitarra folk, a càrrec respectivament de Ramon Salisi, Marc Solsona i Ricard Sánchez), a més d'un vídeo sobre el gran violinista recentment traspassat Yehudi Menuhib, amb comentaris de Xavier Reyes. Realment, unes propostes totes del màxim interès.

Com a nota destacada cal esmentar la presentació del llibre Una tarda de llàgrimes, escrit per l'alumna del centre Imma Nabau i Gassol. L'acte tingué lloc a la mateixa Escola de Música el dijous dia 22 a les 7 del vespre. *

Opinió

Set anys després de la inauguració del tram lleidatà de l'autovia, i després que els tècnics del ministeri, llavors el d'Obres Públiques, concloguessin el seu estudi informatiu de l'anàlisi d'alternatives amb l'opció nord entre Cervera-Igualada com el traçat més ben valorat, ha arribat la sentència de l'Audiència Nacional que accepta el recurs de tres alcaldes de la zona contra la decisió del llavors ministre Josep Borrell que l'autovia es construís pel nord. Els tècnics es van pronunciar per l'opció nord; Borrell també; el president de la Diputació també, i l'actual ministre de Foment es va apropiar de les decisions anteriors, mentre que en contra estaven els alcaldes recorrents i també el Parlament de Catalunya, que havia aprovat diverses iniciatives en aquest sentit. Però han estat els jutges els qui han tingut l'última paraula amb un argument que com a mínim és curiós, en no estimar el possible defecte de forma com al.legaven els recorrents, sinó perquè han entrat en el fons de la qüestió, és a dir, el mateix traçat de l'autovia, i després dels peritatges encarregats han considerat que, sent les dues opcions assumibles, és preferible la que postulen els ajuntaments afectats davant de l'escollida pels tècnics. Doctors té l'Eslgésia, tant per comentar jurídicament la sentència i els possibles precedents que estableixi, com per pronunciar-se tècnicament per enèsima vegada sobre quin és el millor traçat, però el clamor ciutadà, al qual ens sumem una vegada més, és que acabin l'autovia. Per on diguin els tècnics o per on han dit els jutges, però que acabin aquest tram vergonyós i insegur entre Cervera i Igualada. Amb bon criteri, el Govern no recorrerà i accelerarà els tràmits per fer l'autovia per la Panadella. Esperem que ningú els entorpeixi de nou i que encara que sigui més cara i menys segura, tinguem acabada aviat l'autovia.

Sanitat

Promoure i millorar la nostra salut és un objectiu del treball diari d'atenció primària de tots els professionals que formem part de l'equip de salut al CAP. Aquest objectiu motiva constantment cada un dels programes d'intervenció que es porten a terme, sempre en la línia de donar resposta a aquelles necessitats de salut presents en la població atesa, ja sigui per expressió directa o bé obtingudes a traves d'estudis epidemiològics de recerca.

És així com des de les àrees bàsiques de salut hem vist la necessitat de realitzar un protocol de donació d'òrgans, medul.la i cos humà, per cobrir la necessitat d'aquells usuaris que lliurement han expressat la seva voluntat de ser donants dels seus òrgans. Per poder-los atendre, gestionar i donar-los tota la informació possible sense haver d'anar a l'Hospital Arnau de Violanova (centre de referència, fins avui, en la informació i gestió de la donació d'òrgans), i evitar-los d'aquesta manera que hagin de traslladar-se a Lleida.

Amb els avenços que avui en dia ens oferix la medicina, moltes persones poden resoldre els seus problemes de salut, gràcies a la donació d'un òrgan, mitjançant un transplantament, però per això es necessita la donació d'aquests òrgans.

És important que el nombre de donants sigui el major possible, i que no es perdi cap òrgan, perquè solament un percentatge petit de persones poden arribar a ser donadores en funció de la compatibilitat, l'estat dels òrgans, haver molt en un medi hospitalari, etc.

A Catalunya l'any 1997 es van realitzar 668 trasplantaments d'òrgans sòlids: 348 de ronyò, 175 de fetge, 45 de cor, 22 de pulmó i 18 de pàncrees. Aquestes xifres, conjuntades amb la resta de trasplantaments d'òrgans no sòlids, fan que Catalunya sigui capdavantera en el món en els trasplants d'òrgans, amb 39 donants per cada milió d'habitants, el doble que al conjunt d'Europa i que als Estats Units.

Si veniu al CAP demaneu a la treballadora social que us informi sobre el protocol de donació d'òrgans, medul.la òssia i el cos humà. Us atendrà i us informarà personalitzadament.

La donació d'òrgans és una mostra de solidaritat envers els altres. A tota Catalunya l'any 1997 es van atendre 532 donants. Potser ja ets un d'ells, si no és així t'esperem!

El lector escriu

L'eslògan és notablement engrescador. "Ara, Lleida". Sí, però cal assumir que l'ara és per avui, per demà i per un futur sense termini de caducitat. "L'ara" incidirà en les necessitats de qualsevol tipus que afectin les comarques lleidatanes.

En aquesta oportunitat limitaré el comentari a una de les aspiracions fonamentals de la zona: el Segarra-Garrigues. És opinió generalitzada que aquest canal será una font permanent de vivacitat de tota índole i riquesa consegüent per a les sis comarques directament afectades i també per la resta de la província. Aixó és assolible si s'augmenta la producció de béns.

A la nostra zona l'activitat econòmica capdavantera és l'agricultura i els seus derivats, entre els quals les granges de bestiar. Amb el complement del canal Segarra-Garrigues els lleidatans gaudirem d'una de les principals zones regables de la comunitat europea. La transformació de les terres de secà en regadiu afiançarà i augmentarà considerablement la presència estable del jovent i famílies a les respectives demarcacions provincials.

Tot el que vaig escrivint no és un somni ni una utopia, sinó una realització tangible a breu termini si els dirigents polítics decideixen atendre els clams de la població que, dia a dia, any darrere any, observa impotent i decebuda com un fenomenal cabal d'aigua que té a l'abast, procedent del vorer Pirineu desapareix al mar Medirerrani.

En les darreres setmanes ens han visitat dos personatges del més alt nivell polític. Tant la senyora com el cavaller ens van "encoratjar" fent-nos avinent que l'obra del Segarra-Garrigues va per llarg. No facilitaren raons ni informacions convincents d'aquest malaurat presagi. La pregunta que cal fer és: qui són els beneficiaris que la construcció del Segarra-Garrigues es vagi retardant indefinidament quan tots els aspectes tècnics i econòmics estan resolts, pendents només de la voluntat política per posar-los en marxa?

A les sis comarques afectades pel projecte existeixen constituïdes disset col.lectivitats de l'esmentat canal. És una remarcable ventura que els membres de tals agrupacions es mantinguin ferms en la seva persistent lluita per assolir el regadiu de què es tracta. També és molt favorable que el capdavanter impertèrrit dels postulants, Carles Benet Pelegrí, sigui fidel a l'axioma d'un bon dirigent. Diu així: "El temps s'ha de fer servir com a eina, no com a poltrona". Igualment li aplicaria al Sr. Benet l'expressió d'un tal Sigmund Freud que em ve a la ment: "He estat un home afortunat a la vida; res no m'ha estat fàcil".

A la secció d'iniciatives del Centre Cultural de Tàrrega tenim constituït un grup de suport a al junta del canal Segarra-Garrigues. Creiem oportú fer una sol.licitud a aquelles persones que tenen idees clares i facilitat de paraula i ploma, perquè ens ajudin amb llurs comentaris als mitjans d'informació en la campanya pro canal. Hem rebut oferta entusiasta dels senyors directors dels diaris de Lleida capital, que donaran preferencial acollida a les col.laboracions en aquest tema. Per favor, els pessimistes que s'abstinguin. L'ambaixador nòrdic Jostein Gaarder escriu: "Ser pessimista és immoral".

No volem que es digui que les terres de Lleida són el cul de sac de Catalunya. Els lleidatans també volem fer país, si no ens bloquegen i destrossen l'impuls.

El nostre regidor Sr. Aligué que representa els pobles agregats al meu criteri no fa la feina que hauria de fer. Li fico un exemple.

Fa anys que demanem un consultori de metge. Actualment tenen el pressupost, el projecte i els diners i tot aprovat pel ple. Però les obres no comencen ni sabem quan es faran, però en canvi fan un mur; no entenc que sigui més important fer el mur que el consultori i els jubilats hem d'anar a Tàrrega per fer receptes, visita metge, prendre la pressió, etc. a conseqüència tenir uns gastos extres de la pensió.

Aquest regidor és el que tenim que segons ell defensa els pobles agregats a la Comissió de Govern al meu entendre no és així els ciutadans podran jutjar en aquest exemple com actua el nostre regidor, els ciutadans ja el jutjaran el dia 13 de juny.

També voldria opinar que seria bo que els regidors no repitissin més de vuit anys al govern perquè evitaríem de tenir aquest regidor, aquesta opinió és d'un ciutadà que viu al poble del Talladell.